dilluns, 20 de març de 2017

Posem-nos al seu lloc

Podries
Autor: Joana Raspall
Il·lustrador: Ignasi Blanch
Edició: Takatuka, 2017
Pàgines: 32
ISBN: 9788416003822
Edat: de 6 a 99 anys
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 15€

Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d’ell
podria ser teva.

Avui us recomano un llibre molt especial. Un poema il·lustrat, que parla dels refugiats.

Us heu parat mai a pensar que el color de la pell, la llengua, el menjar, la roba, els jocs... tot plegat no és més que una simple coincidència? Que tot podria ser diferent si haguéssim nascut en un altre lloc? Podríem viure millor o pitjor, podríem ser més o menys feliços del que som, però tot i així, seguiríem sent el mateix. Una persona.

Podries és una preciosa poesia de Joana Raspall publicada l’any 1998 dins el recull Com el plomissol. Malgrat la distància en el temps, el tema que toca és tristament actual. Els refugiats. Tots aquests nens i nenes que han hagut de deixar enrere les seves cases forçosament. I encara més enllà, parla de la casualitat, del destí, de la felicitat i de la solidaritat. Aquests valors que tanta falta fan avui dia. I com sempre, la gran virtut de l’enyorada la poetessa, ho sabia fer amb un llenguatge senzill i proper, entenedor i bonic.

Les il·lustracions de l’Ignasi, treballades amb la tècnica de la serigrafia, són d’una bellesa plàstica exquisida. El seu domini de les ombres em meravella. L’expressivitat de la qual aconsegueix dotar els personatges, tant en l’alegria com en la por, és sensacional. Un àlbum ple de color, que ha sabut copsar el to d’aquests versos tan especials i que es presenta en una edició magnífica que el converteix, en un títol ideal per regalar, però sobretot, en un llibre per llegir,  compartir i conversar plegats, petits i grans.


Sílvia Cantos

dimecres, 15 de març de 2017

Existeix l'amistat entre home i dona?

Nosaltres dos
Autor: Xavier Bosch
Edició: Columna, 2017
Pàgines: 560
ISBN: 9788466422017
Nota: ♥♥♥♥♥
Preu: 21€

Hi ha mirades que queden. I aquella n’era una.
No se sap per què,
però queden solcades en un plec de la memòria,
per sempre.

Avui us recomano una novel·la magnífica. Una bellíssima oda a l'amistat. Una història per tornar-hi sovint.

Dos amics des de la universitat, el Kim i la Laura. Amb vides molt diferents. Ell, acostumat als luxes i a tenir-ho tot; ella, exigent i lluitadora, feliç amb les coses petites. Comparteixen riures i angoixes des d'aleshores i al llarg dels anys. Les vida passa, canvien els escenaris i els protagonistes, però hi ha una cosa que es manté inalterable, el seu vincle. És possible l’amistat entre un home i una dona?

El Xavier torna a enamorar-nos amb un estil similar al d’Algú com tu, gir radical, després de la sèrie del Dani Santana, amb el que va sorprendre i seduir als lectors. Ara torna, amb una història sobre l’amistat, amistat entre un home i una dona. Un concepte proper a la utopia per a molts. Ell l’explora i condueix a aquell que s’endinsi en el viatge que representa Nosaltres dos, per tres moments diferents en la vida de dos amics. Veurem si aquesta és possible o no. L'ambientació, els personatges i la història, és tan bonic. Les pàgines estan plenes d'emoció però sense caure en el recurs fàcil. Frases i fragments punyents i el suspens fins al final per saber si l’amistat, serà per sempre o transmutarà cap a un altre sentiment.

L’amistat deu ser això: els lligams invisibles amb algú que fa quinze anys que no has vist i és com si hi haguessis parlat abans-d’ahir. Que bonic ha de ser tenir algú així a la teva vida, oi? Algú que sentis proper, malgrat sigui a l’altra banda del món. Algú amb qui discutir pugui ser enriquidor. Algú per qui no dubtis a deixar-ho tot, quan et necessita i córrer al seu costat.

La delicada barrera entre entendre una broma o no fer-ho, les conseqüències que se’n poden derivar. Optar per dir mitja mentida enlloc d’una veritat sencera per facilitar la convivència. L’inexorable pas del temps. La família i els valors, uns pilars que en ocasions poden fer trontollar tot el teu món. Silencis estrepitosos. Riure amb la teva parella, indispensable per mantenir la bona salut emocional. Amistat, amor, gelosia. En definitiva, la vida. Això és el que el Xavier ha sabut condensar en Nosaltres dos.


Xavier Bosch (Barcelona, 1967) és un dels periodistes més respectats del país, a banda d’haver-se consolidat com escriptor amb les novel·les Eufòria, Se sabrà tot i Homes d’honor, protagonitzades per el periodista Dani Santana i, la celebrada Algú com tu, obra guardonada amb el Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes. És també el creador de El gran dictat de TV3 i el programa d’entrevistes Àgora. Va dirigir el documental La fleur sobre els 25 anys de la Fundació Josep Carreras i la seva tasca contra la Leucèmia i és present en molts altres projectes en ràdio i televisió. 

He tingut l'immens privilegi de llegir Nosaltres dos, abans que arribi a les llibreries, i avui que es posa a la venda, us garanteixo que és una novel·la excel·lent que llegireu, gaudireu i tindreu ganes de tornar a llegir, ja que sempre ens agrada tornar als llocs on ho hem passat bé, oi? Jo, no tinc cap dubte que hi tornaré en més d'una ocasió!

Sílvia Cantos

dimarts, 14 de març de 2017

Res no és el que sembla

La veritable història del llop
Autor: Nathalie Pons
Il·lustrador: Carlos Lluch
Edició: Barcanova, 2016
Pàgines: 143
ISBN: 9788448941376
Edat: de 6 a 9 anys
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 9,90€

Avui us recomano una lectura enginyosa i divertida amb un interessant rerefons i on res no és el que sembla. Una invitació a no deixar mai de somiar.

El llop està fart de ser sempre el dolent: es menja els nens, espanta les àvies, destrossa les cases i mil coses més. Però això s’ha acabat! Ha decidit netejar el seu nom i donar a conèixer la seva veritable història, però no serà fàcil. L’autora d’aquest llibre va viure moltes aventures fins a descobrir aquest secret i, miraculosament, ha aconseguit deixar testimoni de com és realment el llop.

Una bufera cruel o un refredat descomunal? Una nena mal educada enlloc de l'encantadora i servicial nena que crèiem conèixer. Cabretes trapelles i mentideres i, altres grans mentides que han estigmatitzat un dels personatges més habituals en els contes infantils i, que amb aquestes pàgines, intenta reivindicar-se, demanant veu per explicar qui és realment i aclarir alguns malentesos que l’han convertit en el que molts creuen.

M’ha agradat molt la manera com l’autora aconsegueix transmetre un missatge molt bonic i necessari, sense pretensions d’alliçonar, cosa que no suporto i que tenen el costum de fer alguns autors. Nathalie Pons, mitjançant la narració d’una història, mostra que sempre hi ha diferents punts de vista, que cal aprendre a ser crítics, a respectar els altres i a no fixar-se en l'aspecte extern ni en la fama, que només així aconseguirem ser lliures i aprendre a estimar enlloc d'odiar.

El tàndem protagonista de la història, format per el llop i l’escriptora és magnífic i aporta diferents elements com la bondat, l’empatia, la innocència i la valentia, que el fan molt atractiu als ulls dels lectors.

Com aquell qui no vol, a més, els nens passejaran la mirada per grans noms de la literatura infantil, que mai està de més que els sonin, com ara Kipling, Amades o Isop. Amb un llenguatge planer, una estructura que combina la narració de contes amb l’intercanvi de correus electrònics dels protagonistes, doten la narració d’un ritme àgil que permet una lectura molt amena.

Les il·lustracions de Carlos Lluch, han sabut captar el to de la narració i combinen de manera immillorable. Són intenses, divertides i sobretot molt divertides.

Per tot plegat, penso que La veritable història del llop és un gran llibre per regalar als nens i nenes que comencen a gaudir del plaer que representa la lectura en solitari, però sens dubte, és també una gran tria per fer una lectura compartida!

Fes-ne un tastet aquí!


Sílvia Cantos

dimecres, 8 de març de 2017

Secrets, veritats a mitges i silencis

La senyora Stendhal
Autor: Rafel Nadal
Edició: Columna, 2017
Pàgines: 304
ISBN: 9788466422017
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 18,50€

Les coses no són mai com semblen;
per comprendre-les t’hi has d’acostar a poc a poc,
amb desconfiança,
i te les has de mirar des de totes les perspectives imaginables.


Us proposo descobrir una novel·la magnífica, que emociona i atrapa, una història plena de silencis eixordadors.

Quan l’últim dia de la guerra una bala sega la vida de la Rossa en un tiroteig a la plaça de Sant Pere de Girona, el destí d’en Lluc queda lligat per sempre al de la senyora Stendhal, que el criarà com si fos fill seu. La força de la mare adoptiva, la rebel·lia del jove Dani i la saviesa de l’avi Dídac acompanyaran la mirada innocent del nen per un paisatge carregat d’emocions i de promeses. Fins que toparà amb l’ànsia de revenja dels vencedors decidits a passar comptes.

La senyora Stendhal és una novel·la plena de secrets, mentides i veritats a mitges, en la que els silencis i allò que es calla són possiblement molt més importants que tot el que es diu. En Dani, en Lluc, la senyora Stendhal i el seu pare, l’avi Dídac, els quatre protagonistes que es reparteixen el pes de la història, són una magnífica col·lecció de personatges, sorgits de la imaginació del Rafel, tan ben construïts, que costa acceptar que siguin pura invenció. M’encanta l’arrencada de la novel·la, una tarda de pluja intensa a la ciutat de Girona i el refugi que representa una llibreria de vell, on el Lluc hi fa una descoberta, que posa en marxa tota la trama, que arriba al seu clímax amb un final trepidant, ple de sorprenents revelacions que desfà un cabdell de fil embolicat que amagava una sèrie d’interrogants.

L’odi de les guerres és un dels fils conductors de la història: els bàndols, les revenges, les males decisions, les represàlies i els maquis. El millor retrat de tot plegat, és una escena carregada d’emocions i filosofia al voltant de l’absurd de la guerra, un passatge extraordinari que desgrana l’enfrontament que es produeix entre l’avi Dídac i en Pijoan.

Rafel Nadal i Farreras (Girona, 1954) escriu a La Vanguardia i col·labora habitualment a 8TV, RAC1 i TV3. Ha estat director d’El Periódico de Catalunya de maig de 2006 a febrer de 2010, període durant el qual el diari va rebre nombrosos premis, entre els quals el Nacional de Comunicació. És autor d’Els mandarins, un llibre de retrats sobre el poder; Quan érem feliços (Premi Josep Pla, 2012), una obra de referència de la literatura de la memòria, i Quan en dèiem xampany, sobre una saga familiar a cavall de Catalunya i la Xampanya francesa. La maledicció dels Palmisano (2015), la seva anterior novel·la, ha estat traduïda a catorze llengües. 

Comença a llegir aquí!


Sílvia Cantos

dijous, 23 de febrer de 2017

Històries sorgides de la pintura



Ja fa un temps, l’editorial Joventut va donar el tret de sortida de la col·lecció La Puerta del Arte, una sèrie de propostes magnífiques que a més de narrar una història, inclouen una presentació de l’artista i de la seva obra, amb un format senzill i entenedor, que permeten descobrir breument la biografia dels pintor i una de les seves obres. És una col·lecció fantàstica, formada per uns àlbums il·lustrats deliciosos, desenvolupats amb exquisidesa en tots i cadascun dels aspectes, les històries que expliquen, les il·lustracions que els vesteixen, l’edició (format, gramatge de les pàgines, qualitat de la impressió). A més el contingut pedagògic desenvolupat resulta una eina excel·lent per als professors o famílies que vulguin ajudar als nens i nenes a desenvolupar la seva vessant artística, coneixent artistes de la talla de Van Gogh, Hokusai, Paul Klee, Monet, Kandinski, Klimt o da Vinci, interessant, oi? Fa un temps us vam parlar de El so dels colors el volum dedicat a Vasili Kandinski i avui parlaré de dues noves propostes sensacionals.

El guardián del árbol
Autor: Myriam Ouyessad
Il·lustrador: Anja Klauss
Traductor: Susana Tornero
Edició: Juventud, 2016
Pàgines: 32
ISBN: 9788426143952
Edat: +7 anys
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 15€


Aquest és un bellíssim àlbum il·lustrat, una història inspirada en una de les obres d’art més destacades de l’austríac Gustav Klimt.

Minoa una anciana a qui molts temen o anomenen bruixa, conserva un tresor: una llavor enorme i brillant com l’or. Ha arribat el moment de confiar-la a algú més jove i la lliura solemnement a en Kahlil. El jove té cura d’aquesta llavor extraordinària: el fruit de l’arbre únic. Quan en Kahlil la planta a terra, l’arbre revela el seu secret...

Un àlbum inspirat en l’obra del pintor Gustav Klimt i, especialment en l’estudi per al fris del palau de Stoclet. Les tres imatges que formen aquest tríptic, protagonitzen alguns moments d’aquestes pàgines. D’altra banda, reconeixem en la princesa Nadia, la bellesa pèl roja de la Dànae. M’admira la capacitat de l’autora per desenvolupar un conte tan preciós, senzill i encantador, a partir d’una obra d’art tan complexa. A més, la il·lustradora ha sabut introduir matisos i elements propis de l’obra de Klimt, de manera, que el llibre ofereix múltiples lectures.


Mona Lisa
Autor: Géraldine Elschner
Il·lustrador: Ronan Badel
Traductor: Pau Joan Hernández
Edició: Juventud, 2016
Pàgines: 32
ISBN: 9788426143495
Edat: +7 anys
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 15€

Al Museu del Louvre, l’Angelo va trobar-se cara a cara amb la Mona Lisa, i el seu somriure misteriós li va robar el cor. Al dia següent, el quadre havia desaparegut i la ciutat de París estava commocionada…


Basat en la història real del robatori de la Mona Lisa i el més enigmàtic dels somriures, mai abans pintat. La que possiblement sigui la obra d’art més reinterpretada, dona peu a aquest àlbum il·lustrat, una meravella. Pedagògic, divertit, fascinant, ple d’aventures i sobretot molt, molt bonic. Els nens i nenes que visitin aquestes pàgines, acompanyaran el Vincenzo, aquest vidrier enamoradís, que perd el seny per un somriure en una increïble aventura entre París i Florència, sempre sota l’atenta mirada de la bella Mona Lisa.


Sílvia Cantos

dimarts, 21 de febrer de 2017

Aprendre de la inevitable pèrdua

L’amor et farà immortal
Autor: Ramon Gener
Edició: Ara Llibres, 2016
Pàgines: 296
ISBN: 9788416154906
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 18,90€


Els malalts d’Alzheimer moren dues vegades,
la primera quan obliden el món i se n’allunyen i la segona quan arriba el decés físic.

Avui us recomano «L’amor et farà immortal» un preciós llibre que tracta el dol, d’una manera original i amable, a través de la música i algunes de les seves figures més rellevants.

Les moires Cloto, Làquesis i Àtropos guien l’autor en una travessa que repassa alguns dels moments vitals més significatius de Verdi, Callas, Toscanini, Farinelli, María Felicia Malibran, Michael Jackson i el Maestro Rodrigo, entre d’altres.

Hi ha molts llibres que tracten el dol. És habitual trobar a la biblioteca, usuaris que venen a buscar llibres que en parlin, amb l’esperança d’alleugerir un fet tan traumàtic com és la pèrdua, d’algú a qui estimem. Sovint, però, aquests llibres, no aporten l’alliberament que un espera, entre altres coses, perquè no t’hi sents identificat. A mi em va passar. Quan va morir el meu pare, part del meu món es va ensorrar. No sabia com gestionar aquella pèrdua, vaig buscar respostes en alguns llibres, però no les vaig trobar. Ramon Gener, en un acte de generositat, comparteix amb els lectors, el garbuix de sentiments i emocions que el van copsar després de la pèrdua del seu pare i aconsegueix el que no fan la major part de títols que giren al voltant de la mort, ell connecta amb el lector.

El bolero de Ravel i una respiració agònica et corprenen només iniciar una lectura que, com no podia ser d’una altra manera, venint de Ramon Gener, és molt musical. Aquestes pàgines tenen una banda sonora pròpia, del bolero inicial fins a l’incomparable Concert d’Aranjuez, passant per I’m not gona miss you de Glen Campbell, un tema que mostra de meravella com fa sentir el mal d’Alzheimer als qui el pateixen.

El que més em va fer connectar amb el llibre van ser algunes de les reflexions i preguntes que es fa Gener i que podria subscriure jo mateixa, com ara la necessitat de l’aïllament en el camí del dol, un espai que plaer i pau interior tremendament necessària, però alhora, perillós, si no se’n sap sortir. El sentiment de culpa davant l’alleugeriment que pot suposar la mort, després d’una llarga malaltia. Entendre que mai no  és tard per dir Em sap greu. Perdona’m. T’estimo. O qüestions com ara «Com es parla amb algú que ha marxat per sempre? Com se li diu T’estimo?».
«Les llàgrimes són necessàries. Constitueixen una de les moltes maneres que tenim d’allunyar la pena, un dels múltiples i prodigiosos mecanismes de guariment que tots tenim a l’abast. Aleshores com és que, equivocadament, mirem d’aturar un alleujament dels sentiments tan necessari i tan primari.»

Ramon Gener (Barcelona, 1967) Director i conductor dels programes d’èxit de televisió This is Opera (TVE) i Òpera en texans (TV3), va iniciar la seva trajectòria musical estudiant piano al conservatori del Liceu. Uns quants anys més tard, la soprano Victoria de los Ángeles el va animar a començar estudis de cant. Després d’una carrera curta com a baríton professional, que li va permetre cantar en nombroses òperes i sarsueles, va deixar el cant per convertir-se en un divulgador musical de primer ordre. Més enllà de la seva carrera televisiva, fa conferències i cursos per tot Espanya, no tan sols a les universitats, sinó també als millors teatres d’òpera del país, i col·labora als programes de ràdio Hoy por hoy de la Cadena Ser i Versió RAC1.


Us deixo amb una última reflexió preciosa extreta del llibre: «Les llàgrimes són necessàries. Constitueixen una de les moltes maneres que tenim d’allunyar la pena, un dels múltiples i prodigiosos mecanismes de guariment que tots tenim a l’abast. Aleshores com és que, equivocadament, mirem d’aturar un alleujament dels sentiments tan necessari i tan primari?» 

Sílvia Cantos

dimecres, 15 de febrer de 2017

Secrets que valen un Planeta

Et donaré tot això
Autor: Dolores Redondo
Traductor: Núria Parés
Edició: Columna, 2017
Pàgines: 640
ISBN: 9788466421997
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 21,90€
Premi Planeta 2016


La certesa és un alleujament momentani, perquè la veritat sempre és excessiva.
 Quan arriba a poc a poc, t’acostumes a empassar-te-la, tal com la terra gallega s’empassa l’aigua que cau del cel, però, quan arriba de sobte com un tsunami,
la veritat arriba a fer tan de mal com la pitjor de les mentides.


Avui us recomano una novel·la negra, l’esperat retorn de Dolores Redondo. Després de l’exitosa trilogia El Baztán, l’escriptora gallega torna amb una història carregada d’intensitat, intriga i amb uns personatges magníficament dibuixats. Una mort que destapa una vida secreta, trasbalsarà al Manuel que es dirimeix entre l’amor perdut i el desconcert de tot el que va descobrint.

La sinopsi ens diu: A l’escenari majestuós de la Ribeira Sacra, l’Álvaro té un accident que acabarà amb la seva vida. Quan en Manuel, el seu marit, arriba a Galícia per reconèixer el cadàver, descobreix que la investigació sobre el cas s’ha tancat massa ràpid. El rebuig per part de la seva poderosa família política, els Muñiz de Dávila, l’impulsa a fugir, però el reté l’al·legat contra la impunitat que en Nogueira, un guàrdia civil jubilat, esgrimeix contra la família de l’Álvaro, nobles que es gronxen en els seus privilegis, i la sospita que aquesta no és la primera mort del seu entorn que s’ha emmascarat com a accidental. En Lucas, un sacerdot amic de la infància de l’Álvaro, s’uneix a en Manuel i a en Nogueira en la reconstrucció de la vida secreta de qui creien conèixer bé.

Si bé a la trilogia d’El Baztán, la força de la trama girava al voltant de dones. L’autora fa un canvi de registre i ens presenta una història protagonitzada per tres homes, en Manuel, en Nogueira i en Lucas, que orbiten al voltant d’un quart personatge masculí, el desaparegut Álvaro. Et donaré tot això és una novel·la de secrets i veritats no dites. On la influència dels cacics roman encara en moltes zones, portant sovint, a les autoritats a fer ulls grossos davant determinats comportaments, penalitzats en cas de ser qualsevol altre persona. Una rèmora d’un passat submís. Un altre paral·lelisme amb l’anterior saga de l’autora és la importància de la figura de la mare, que torna a prendre rellevància, si bé, vist des d’un altre angle...

També és una història que parla de la pèrdua, de la dificultat d’acceptar que la persona que més estimes ja no tornarà. I encara pitjor que la pèrdua, el descobriment, que el traspassat, no és qui tu creies. En Manuel, es troba abocat a un seguit de descobertes en la vida del seu company, l’Álvaro, mort en un tràgic accident. Que el porten a pensar, que la persona més important de la seva vida, era un total desconegut. De l’amor, a la desolació de la pèrdua, passant per la ràbia de la descoberta d’una vida secreta. Un mar de dubtes, que compartirà amb uns peculiars companys de viatge, amb els qui, aparentment, no l’úneix cap vincle, però que a mesura que avança la trama, aniran apareixent punts de connexió, que desembocaran en amistat sincera.

Un altre punt interessant d’aquesta novel·la és una subtrama que gira al voltant del perdó, un perdó que en ocasions, ni tan sols som capaços de concedir-nos a nosaltres mateixos. Sumem-li unes misterioses gardènies que apareixen a les butxaques de les jaquetes. Unes vinyes magnífiques en un paratge encisador i el gairebé omnipresent orballo, que dona èmfasi a l’atmosfera d’intriga i misteri que embolcalla tota la història. Bravo Dolores, una gran novel·la, digna mereixedora del Premi Planeta! 

Dolores Redondo (Donostia-San Sebastià, 1969) escriu des dels catorze anys i és l’autora de la celebrada Trilogia del Baztán, el fenòmen literari en castellà més important dels últims anys. Els tres volums d’aquesta trilogia, El guardià invisible, El llegat dels ossos  i Ofrena a la tempesta, han arribat a centenars de milers de lectors fidels. A més, són més de 30 editorials d’arreu del món que han publicat la seva obra. La crítica ha elogiat les originals i contundents propostes que han contribuït al renom del noir del país. El 2016, ha guanyat el Premi Planeta amb aquesta obra que confirma el que molts ja dèiem, després de llegir la seva primera novel·la. Dolores Redondo, és una excel·lent escriptora a qui cal llegir, si es vol gaudir.

Començar a llegir aquí!

Sílvia Cantos