divendres, 24 de novembre del 2017

Una pissarra amb potes

El meu pare és una pissarra
Autor: Jaume Cela
Il·lustrador: Montse Español
Edició: Barcanova, 2017
Pàgines: 80
ISBN: 9788448942885
Edat: De 7 a 11 anys
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 11,5€
Premi de Literatura Infantil Barcanova


Mirar el seu cos és com passejar-te per un museu ple de pintures, de dibuixos.
Perquè el meu pare…
El meu pare té la pell tatuada.
Cada tatuatge és una historia. O té una historia.


Avui us recomano un llibre per lectors infantils, d’entre 7 i 11 anys, una història entranyable i bonica que ens explica el seu protagonista: en Pep, ens diu que el seu pare té la pell tatuada; darrere de cada dibuix hi ha una història que vol portar sempre amb ell.

M’ha encantat descobrir aquest llibre, per diverses raons, en primer lloc perquè és una història molt ben escrita, no endebades Jaume Cela és un autor més que consolidat amb una trajectòria impecable en el món de la literatura infantil i juvenil. Escriptor, pedagog i mestre, l'any 2008 va rebre la creu de Sant Jordi. Habitualment col·labora en premsa i en revistes de pedagogia. A més a més, tracta un tema que sembla m’ha resultat interessant, el món dels tatuatges, vist des de la mirada d’un nen. Us explicaré una anècdota al respecte, fa un parell d’anys, a la biblioteca on treballo, vam tenir una exposició del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil que parlava de les emocions i vam fer visites amb les escoles de Vilassar de Mar, doncs en una de les visites, parlant de la por, un nen va dir que a ell li feien por les persones que anaven tatuades. Davant d’aquella afirmació, li vaig llançar una pregunta, li vaig demanar si jo li feia por, ell amb cara de sorpresa i d’estar pensant que li feia una pregunta moooolt estranya, em va contestar que no, més ben dit, un rotund NO! Aleshores li vaig dir i si et digués que jo porto tres tatuatges... Pobret, quina cara d’al·lucinat, em va fer molta gràcia i em va anar de meravella per parlar amb ells dels estereotips i de les odioses idees preconcebudes tan enquistades en la nostra societat.

Entendreu doncs, perquè em va agradar tant trobar-me amb aquest llibre, en el qual el seu protagonista ens presenta al seu pare com a una pissarra amb potes, una persona normal i corrent que ha decidit imprimir algunes imatges al seu cos, imatges que tenen un significat i això és una cosa sobre la que val la pena reflexionar. Moltes de les persones que conec i m’hi incloc jo mateixa, portem tatuatges que tenen un sentit, no són gratuïts. És el cas també del Pol, el pare del protagonista, ell ens explica les històries que amaguen els tatuatges i he de dir que són precioses, per exemple, el drac inspirat per l’àvia és d’una dolçor immensa i mostra la sensibilitat que  caracteritza moltes de persones que van tatuades, que reflecteixen amb els seus dibuixos, moments, vivències o records que els han marcat en algun moment de la seva vida.

Cal destacar la bona feina de Montse Español donant vida a la història. Els personatges i les escenes que reprodueix estan dotades de vida, amb una paleta de tons alegres i un estil desenfadat que resulta molt atractiu. Penso que conjuguen de meravella amb el text de Cela, riques amb detalls que, en ocasions, aporten informació extra que permeten una nova lectura de la història.

Per tot plegat, penso que aquest és un llibre bonic, entranyable i original, que es troba a l’ordre del dia i amb el que potser alguns nens i nenes poden descobrir les històries que amaguen els tatuatges de persones properes a ells.

Comença a llegir aquí


Sílvia Cantos

divendres, 10 de novembre del 2017

La felicitat era una Olivetti

La nit abans
Autor: Bea Cabezas
Edició: Rosa dels Vents, 2017
Pàgines: 272
ISBN:  9788416430963
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 16,90€

Li havia tocat ser dona i només ella podia lluitar per ella.
Una entre tants, entre molts, entre tots.

Avui us recomano una novel·la que tot i transcórrer als anys seixanta, té múltiples paral·lelismes amb l’actualitat. La història d’una noia que persegueix el seu somni de ser periodista malgrat els molts inconvenients que troba pel camí.

L'estereotip de dona als anys seixanta, o el que és el mateix, una figura estranya en un món d'homes, que sovint patia un assetjament laboral i en altres àmbits de la vida, tan acceptat socialment, que rebel·lar-s’hi constituïa una autèntica gosadia. Un homenatge a María Luz Morales i Joana Biarnés, sens dubte, pioneres en el món del periodisme. Els lligams afectuosos entre germanes, un teixit de complicitats i rivalitats. Un magnífic tractament del dia a dia del periodista, amb les seves alegries i decepcions, un món que l’autora coneix de primera mà. L’amor, els somnis, l’espionatge polític, els desitjos impossibles. La nit abans és tot això i molt més.

Tot i tenir una clara protagonista, l’Anna, com a tota bona novel·la, trobem altres històries i personatges, per exemple, la relació clandestina d'en Robert i la Júlia, tràgicament bonica. La mateixa germana de la protagonista, té una història per explicar. L’aportació de píndoles de realitat dota la novel·la de gran versemblança, un moment que em va agradar especialment, és el que ens presentes part dels integrants dels Sírex en plena creació artística o, el que sens dubte va ser una de les grans notícies de l’època, el primer, i únic, concert dels Beatles a Barcelona, un esdeveniment que la censura no acabava d'aprovar, mostra d'això, l'actuació dels grisos.

Llegint aquesta novel·la resulta sorprenent, adonar-se que en massa aspectes, sembla que seguim ancorats als anys seixanta i ens recorda, la valentia de dones que, com l’Anna, van defensar els seus drets i les seves idees, aconseguint obrir unes portes, que avui, cal seguir falcant a fi que no se’ns tanquin novament. Una novel·la que s’escolta, essencialment amb la banda de Liverpool, però també amb altres icones de l’època, com van ser els Mustang o els Sírex. Llegiu-la, escolteu-la però sobretot, gaudiu-la!

Bea Cabezas (Barcelona, 1976) resident actualment a Los Ángeles. És llicenciada en Periodisme. Ha completat la formació literària vinculada al món del teatre a la Sala Beckett i amb els cursos de l’Obrador Internacional de Dramatúrgia. El 2008 va publicar la seva primera novel·la, El monestir de les ombres. La segona obra, La ciutat vertical, sobre la Nova York de principis del segle XX, va guanyar el premi Carlemany l’any 2010 i tres anys després va arribar la tercera, Emprenyades. 

Fes-ne un tastet aquí

Sílvia Cantos

divendres, 3 de novembre del 2017

Amb traç ferm i delicats matisos

La mirada de la sargantana
Autor: Roger Bastida
Edició: Columna, 2017
Pàgines: 304
ISBN:  9788466422857
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 18,00€

Tenia una mirada penetrant, fins i tot salvatge. No era la mirada d’una venedora de loteria. En Ramon sentia que era la mirada d’una dona i de moltes dones alhora: d’una dona efímera, potser una fetillera o una aloja; d’una dona terrenal, feta de fusta i d’ambre; d’una dona calenta, amb la pell de sorra i els ulls de carbó encès; d’una dona freda, amb el coll tallat en alabastre i les mans de neu.

Avui us recomano una història preciosa, el relat ficcionat de la vida d’un dels exponents de la pintura catalana, Ramon Casas, i la seva imprescindible musa, Júlia Peraire. Amb traç ferm i delicats matisos, una obra digna d'evocar el gran pintor català.

Barcelona, 1905. Ramon Casas, el pintor més sol·licitat del país, coneix la Júlia, una jove venedora de loteria de la plaça de Catalunya. Tot i que pertanyen a mons oposats, l’artista se sent fascinat per la bellesa i el caràcter de la Júlia des del primer moment. Júlia és molt més, de fet ho serà pràcticament tot per al pintor. Una història d’amor amb un camí ple de traves, que els dos amants van superar amb passió i abanderats per un sentiment de llibertat.

Roger Bastida sorprèn debutant amb una novel·la magníficament trenada. Desenvolupada amb elegància i ritme, aconsegueix capbussar al lector dins la història. La manera com fa parlar als personatges, amb col·loquialismes i barbarismes atorga un extra de versemblança a la història. També hi ajuda el conjugar fets i persones reals dins la trama, com l'aixecada del castell de Marivent, que acabaria sent un dels museus de referència, o l’amistat de Ramon Casas i Santiago Rusiñol i Manuel Utrillo.

Un dels ponts forts d’aquesta novel·la és el tractament de l'art, les cites d'obres i autors, així com les acurades descripcions d'algunes pintures deixen veure la formació artística de l'autor, però a més tenen l'efecte màgic de donar relleu a les pintures de Casas, fins al punt que al teu cap la Júlia immortalitzada per el pintor surt del quadre i la veus mirant-se davant el mirall convertida en tota una sevillana, sensacional. En Roger sap de què parla i ho fa realment bé. Llegir aquesta novel·la és fer un viatge que et porta a una pinacoteca dedicada a Ramon Casas, on es va perfilant la història d’amor entre el pintor i una dona amb un caràcter de foc, amb un desengany al cor i un ímpetu de foc als ulls.

Tot i ficcionar-la, l’autor aconsegueix que ens creiem la vida d'en Ramon i la Júlia. Una relació que va ser com una rosa: preciosa, delicada i amorosa però alhora espinosa i punxant, ja que l'amor sincer que la parella es professava no era ben entès per els qui els envoltaven, excepte alguns amics del pintor, persones més lliberals i de ment oberta. Els orígens tan divergents que tenien van ser una pedra en el seu camí vital, que ells, però, van saber evitar. 

Roger Bastida (L'Hospitalet de Llobregat, 1990) és llicenciat en Història de l’Art i té un màster en Gestió del Patrimoni Cultural i un màster en Formació del Professorat. Ha treballat com a educador i guia en diversos museus i centres culturals de Barcelona. Ha fet de comissari en una exposició sobre patrimoni noucentista per al Museu de l'Hospitalet i també ha estat professor d'Història de l'Art a l'Ateneu de la mateixa ciutat. Darrerament ha estat l'assessor històric de la tv movie de TVE La princesa Paca. Especialista en Modernisme i Noucentisme, La mirada de la sargantana és la seva primera novel·la.

Fes-ne un tastet aquí

Sílvia Cantos