dijous, 23 de febrer del 2017

Històries sorgides de la pintura



Ja fa un temps, l’editorial Joventut va donar el tret de sortida de la col·lecció La Puerta del Arte, una sèrie de propostes magnífiques que a més de narrar una història, inclouen una presentació de l’artista i de la seva obra, amb un format senzill i entenedor, que permeten descobrir breument la biografia dels pintor i una de les seves obres. És una col·lecció fantàstica, formada per uns àlbums il·lustrats deliciosos, desenvolupats amb exquisidesa en tots i cadascun dels aspectes, les històries que expliquen, les il·lustracions que els vesteixen, l’edició (format, gramatge de les pàgines, qualitat de la impressió). A més el contingut pedagògic desenvolupat resulta una eina excel·lent per als professors o famílies que vulguin ajudar als nens i nenes a desenvolupar la seva vessant artística, coneixent artistes de la talla de Van Gogh, Hokusai, Paul Klee, Monet, Kandinski, Klimt o da Vinci, interessant, oi? Fa un temps us vam parlar de El so dels colors el volum dedicat a Vasili Kandinski i avui parlaré de dues noves propostes sensacionals.

El guardián del árbol
Autor: Myriam Ouyessad
Il·lustrador: Anja Klauss
Traductor: Susana Tornero
Edició: Juventud, 2016
Pàgines: 32
ISBN: 9788426143952
Edat: +7 anys
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 15€


Aquest és un bellíssim àlbum il·lustrat, una història inspirada en una de les obres d’art més destacades de l’austríac Gustav Klimt.

Minoa una anciana a qui molts temen o anomenen bruixa, conserva un tresor: una llavor enorme i brillant com l’or. Ha arribat el moment de confiar-la a algú més jove i la lliura solemnement a en Kahlil. El jove té cura d’aquesta llavor extraordinària: el fruit de l’arbre únic. Quan en Kahlil la planta a terra, l’arbre revela el seu secret...

Un àlbum inspirat en l’obra del pintor Gustav Klimt i, especialment en l’estudi per al fris del palau de Stoclet. Les tres imatges que formen aquest tríptic, protagonitzen alguns moments d’aquestes pàgines. D’altra banda, reconeixem en la princesa Nadia, la bellesa pèl roja de la Dànae. M’admira la capacitat de l’autora per desenvolupar un conte tan preciós, senzill i encantador, a partir d’una obra d’art tan complexa. A més, la il·lustradora ha sabut introduir matisos i elements propis de l’obra de Klimt, de manera, que el llibre ofereix múltiples lectures.


Mona Lisa
Autor: Géraldine Elschner
Il·lustrador: Ronan Badel
Traductor: Pau Joan Hernández
Edició: Juventud, 2016
Pàgines: 32
ISBN: 9788426143495
Edat: +7 anys
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 15€

Al Museu del Louvre, l’Angelo va trobar-se cara a cara amb la Mona Lisa, i el seu somriure misteriós li va robar el cor. Al dia següent, el quadre havia desaparegut i la ciutat de París estava commocionada…


Basat en la història real del robatori de la Mona Lisa i el més enigmàtic dels somriures, mai abans pintat. La que possiblement sigui la obra d’art més reinterpretada, dona peu a aquest àlbum il·lustrat, una meravella. Pedagògic, divertit, fascinant, ple d’aventures i sobretot molt, molt bonic. Els nens i nenes que visitin aquestes pàgines, acompanyaran el Vincenzo, aquest vidrier enamoradís, que perd el seny per un somriure en una increïble aventura entre París i Florència, sempre sota l’atenta mirada de la bella Mona Lisa.


Sílvia Cantos

dimarts, 21 de febrer del 2017

Aprendre de la inevitable pèrdua

L’amor et farà immortal
Autor: Ramon Gener
Edició: Ara Llibres, 2016
Pàgines: 296
ISBN: 9788416154906
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 18,90€


Els malalts d’Alzheimer moren dues vegades,
la primera quan obliden el món i se n’allunyen i la segona quan arriba el decés físic.

Avui us recomano «L’amor et farà immortal» un preciós llibre que tracta el dol, d’una manera original i amable, a través de la música i algunes de les seves figures més rellevants.

Les moires Cloto, Làquesis i Àtropos guien l’autor en una travessa que repassa alguns dels moments vitals més significatius de Verdi, Callas, Toscanini, Farinelli, María Felicia Malibran, Michael Jackson i el Maestro Rodrigo, entre d’altres.

Hi ha molts llibres que tracten el dol. És habitual trobar a la biblioteca, usuaris que venen a buscar llibres que en parlin, amb l’esperança d’alleugerir un fet tan traumàtic com és la pèrdua, d’algú a qui estimem. Sovint, però, aquests llibres, no aporten l’alliberament que un espera, entre altres coses, perquè no t’hi sents identificat. A mi em va passar. Quan va morir el meu pare, part del meu món es va ensorrar. No sabia com gestionar aquella pèrdua, vaig buscar respostes en alguns llibres, però no les vaig trobar. Ramon Gener, en un acte de generositat, comparteix amb els lectors, el garbuix de sentiments i emocions que el van copsar després de la pèrdua del seu pare i aconsegueix el que no fan la major part de títols que giren al voltant de la mort, ell connecta amb el lector.

El bolero de Ravel i una respiració agònica et corprenen només iniciar una lectura que, com no podia ser d’una altra manera, venint de Ramon Gener, és molt musical. Aquestes pàgines tenen una banda sonora pròpia, del bolero inicial fins a l’incomparable Concert d’Aranjuez, passant per I’m not gona miss you de Glen Campbell, un tema que mostra de meravella com fa sentir el mal d’Alzheimer als qui el pateixen.

El que més em va fer connectar amb el llibre van ser algunes de les reflexions i preguntes que es fa Gener i que podria subscriure jo mateixa, com ara la necessitat de l’aïllament en el camí del dol, un espai que plaer i pau interior tremendament necessària, però alhora, perillós, si no se’n sap sortir. El sentiment de culpa davant l’alleugeriment que pot suposar la mort, després d’una llarga malaltia. Entendre que mai no  és tard per dir Em sap greu. Perdona’m. T’estimo. O qüestions com ara «Com es parla amb algú que ha marxat per sempre? Com se li diu T’estimo?».
«Les llàgrimes són necessàries. Constitueixen una de les moltes maneres que tenim d’allunyar la pena, un dels múltiples i prodigiosos mecanismes de guariment que tots tenim a l’abast. Aleshores com és que, equivocadament, mirem d’aturar un alleujament dels sentiments tan necessari i tan primari.»

Ramon Gener (Barcelona, 1967) Director i conductor dels programes d’èxit de televisió This is Opera (TVE) i Òpera en texans (TV3), va iniciar la seva trajectòria musical estudiant piano al conservatori del Liceu. Uns quants anys més tard, la soprano Victoria de los Ángeles el va animar a començar estudis de cant. Després d’una carrera curta com a baríton professional, que li va permetre cantar en nombroses òperes i sarsueles, va deixar el cant per convertir-se en un divulgador musical de primer ordre. Més enllà de la seva carrera televisiva, fa conferències i cursos per tot Espanya, no tan sols a les universitats, sinó també als millors teatres d’òpera del país, i col·labora als programes de ràdio Hoy por hoy de la Cadena Ser i Versió RAC1.


Us deixo amb una última reflexió preciosa extreta del llibre: «Les llàgrimes són necessàries. Constitueixen una de les moltes maneres que tenim d’allunyar la pena, un dels múltiples i prodigiosos mecanismes de guariment que tots tenim a l’abast. Aleshores com és que, equivocadament, mirem d’aturar un alleujament dels sentiments tan necessari i tan primari?» 

Sílvia Cantos

dimecres, 15 de febrer del 2017

Secrets que valen un Planeta

Et donaré tot això
Autor: Dolores Redondo
Traductor: Núria Parés
Edició: Columna, 2017
Pàgines: 640
ISBN: 9788466421997
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 21,90€
Premi Planeta 2016


La certesa és un alleujament momentani, perquè la veritat sempre és excessiva.
 Quan arriba a poc a poc, t’acostumes a empassar-te-la, tal com la terra gallega s’empassa l’aigua que cau del cel, però, quan arriba de sobte com un tsunami,
la veritat arriba a fer tan de mal com la pitjor de les mentides.


Avui us recomano una novel·la negra, l’esperat retorn de Dolores Redondo. Després de l’exitosa trilogia El Baztán, l’escriptora gallega torna amb una història carregada d’intensitat, intriga i amb uns personatges magníficament dibuixats. Una mort que destapa una vida secreta, trasbalsarà al Manuel que es dirimeix entre l’amor perdut i el desconcert de tot el que va descobrint.

La sinopsi ens diu: A l’escenari majestuós de la Ribeira Sacra, l’Álvaro té un accident que acabarà amb la seva vida. Quan en Manuel, el seu marit, arriba a Galícia per reconèixer el cadàver, descobreix que la investigació sobre el cas s’ha tancat massa ràpid. El rebuig per part de la seva poderosa família política, els Muñiz de Dávila, l’impulsa a fugir, però el reté l’al·legat contra la impunitat que en Nogueira, un guàrdia civil jubilat, esgrimeix contra la família de l’Álvaro, nobles que es gronxen en els seus privilegis, i la sospita que aquesta no és la primera mort del seu entorn que s’ha emmascarat com a accidental. En Lucas, un sacerdot amic de la infància de l’Álvaro, s’uneix a en Manuel i a en Nogueira en la reconstrucció de la vida secreta de qui creien conèixer bé.

Si bé a la trilogia d’El Baztán, la força de la trama girava al voltant de dones. L’autora fa un canvi de registre i ens presenta una història protagonitzada per tres homes, en Manuel, en Nogueira i en Lucas, que orbiten al voltant d’un quart personatge masculí, el desaparegut Álvaro. Et donaré tot això és una novel·la de secrets i veritats no dites. On la influència dels cacics roman encara en moltes zones, portant sovint, a les autoritats a fer ulls grossos davant determinats comportaments, penalitzats en cas de ser qualsevol altre persona. Una rèmora d’un passat submís. Un altre paral·lelisme amb l’anterior saga de l’autora és la importància de la figura de la mare, que torna a prendre rellevància, si bé, vist des d’un altre angle...

També és una història que parla de la pèrdua, de la dificultat d’acceptar que la persona que més estimes ja no tornarà. I encara pitjor que la pèrdua, el descobriment, que el traspassat, no és qui tu creies. En Manuel, es troba abocat a un seguit de descobertes en la vida del seu company, l’Álvaro, mort en un tràgic accident. Que el porten a pensar, que la persona més important de la seva vida, era un total desconegut. De l’amor, a la desolació de la pèrdua, passant per la ràbia de la descoberta d’una vida secreta. Un mar de dubtes, que compartirà amb uns peculiars companys de viatge, amb els qui, aparentment, no l’úneix cap vincle, però que a mesura que avança la trama, aniran apareixent punts de connexió, que desembocaran en amistat sincera.

Un altre punt interessant d’aquesta novel·la és una subtrama que gira al voltant del perdó, un perdó que en ocasions, ni tan sols som capaços de concedir-nos a nosaltres mateixos. Sumem-li unes misterioses gardènies que apareixen a les butxaques de les jaquetes. Unes vinyes magnífiques en un paratge encisador i el gairebé omnipresent orballo, que dona èmfasi a l’atmosfera d’intriga i misteri que embolcalla tota la història. Bravo Dolores, una gran novel·la, digna mereixedora del Premi Planeta! 

Dolores Redondo (Donostia-San Sebastià, 1969) escriu des dels catorze anys i és l’autora de la celebrada Trilogia del Baztán, el fenòmen literari en castellà més important dels últims anys. Els tres volums d’aquesta trilogia, El guardià invisible, El llegat dels ossos  i Ofrena a la tempesta, han arribat a centenars de milers de lectors fidels. A més, són més de 30 editorials d’arreu del món que han publicat la seva obra. La crítica ha elogiat les originals i contundents propostes que han contribuït al renom del noir del país. El 2016, ha guanyat el Premi Planeta amb aquesta obra que confirma el que molts ja dèiem, després de llegir la seva primera novel·la. Dolores Redondo, és una excel·lent escriptora a qui cal llegir, si es vol gaudir.

Començar a llegir aquí!

Sílvia Cantos