diumenge, 31 de juliol del 2016

Cròniques de Nilak, aventures i dracs!

Per Mireia Martínez


Títol: Ari, cazador de dragones
Autor: Manuel Gutiérrez, Xulia Vicente
Edició: Sallybooks, 2016
Pàgines: 50
ISBN: 9788494446573
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 14,00€


Ari, cazador de dragones inaugura la saga Sello de Dragón, amb guió de Manuel Gutiérrez i dibuix de Xulia Vicente. Concebuda com una trilogia, els volums que la completen veuran la llum al 2017 i 2018. Una excel·lent proposta per a lectors juvenils que Sallybooks publica en la seva col·lecció per a majors d’11 anys.

Els autors construeixen un univers mític i ancestral en la remota illa de Nilak, una regió en declivi a conseqüència de la glaciació. Una terra gelada i inhòspita en la qual es lliura una guerra ancestral entre dos pobles: Skayr, els Genets de dracs, i els Mirkyr, els Caçadors de dracs. Una història èpica de supervivència on l’aventura i la fantasia són els seus estendards.

Ari és un intrèpid caçador de dracs, que treballa en solitari, però que per avatars de la vida s’uneix a un nou exèrcit de caçadors per alçar-se contra els Skayr. Una missió perillosa, ja que els seus enemics els superen en nombre i recursos, i disposen del més important: els dracs. Aquestes bèsties, aquests éssers llegendaris són un element clau de la saga, la seva força i el seu protagonisme captiva als lectors. A partir d’aquest moment, seguim els passos d’Ari i els seus nous amics a través de les terres de Nilak, un periple ple de riscos. No obstant això, l’encontre entre Ari i una misteriosa genet deixa una empremta fonda en el caçador, que veurà com el seu futur s’omple d’incògnites i girs sorprenents. Amb un final obert a les noves aventures que estan per venir, el còmic ens deixa amb ganes de més.
Les guardes del llibre, que reprodueixen un mapa de l’illa Nilak, ens permeten familiaritzar-nos amb l’univers de Sello de Dragón: la geografia, els diferents assentaments, els clans i els nius... És una bona manera de situar-nos i localitzar el marc de la història.

Aquest primer volum presenta la trama i el seu vibrant mosaic de personatges. La història de Manuel Gutiérrez atrapa ràpidament. El discurs narratiu és de ritme trepidant, no hi ha espai per a l’avorriment, perquè els episodis se succeeixen ràpidament.
El dibuix de Xulia Vicente és àgil, dinàmic i amb el caràcter necessari que requereix l’acció de les batalles, els enfrontaments i les corredisses. El color és exquisit, així com les atmosferes dels diferents escenaris (exteriors i interiors, diürns i nocturns) que permeten diferenciar visualment els diferents passatges de la història.


Manuel Gutiérrez (Ceuta, 1981) és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Granada el 2006. Ha rebut premis i mencions en l’àmbit del còmic: el 1º Premi “Trazos” Còmic (2007) i el 1º Premi MálagaCrea Còmic (2010). És director d’art de SallyBooks, i el seu còmic Noah y los dioses del paisaje va donar el tret de sortida al catàleg de l’editorial.




Xulia Vicente (A Coruña) és graduada en Belles Arts per la Universitat de València el 2015. Recentment ha publicat, en col·laboració amb Miguel Ángel Giner Bou i Núria Tamarit, la novel·la il·lustrada Anna Dédalus: El misteri de la mansió cremada (Andana, 1015). Novament amb Núria Tamarit, ha presentat Duerme pueblo (La Cúpula, 2016), el seu primer còmic. Una jove autora amb un futur molt prometedor.

dimecres, 27 de juliol del 2016

La crisi, fertilitzant de la maldat humana

No abandonis quan el rastre és calent
Autor: Francesc Xavier Álvarez Llaberia
Edició: Ara Llibres, 2016
Pàgines: 365
ISBN: 9788416743056
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 19,90€


La crisi haurà fet molt de mal als bancs, a l'economia mundial i al negoci empresarial. Però això no és res comparat amb els estralls
 que ha ocasionat al darrere de les portes de les cases.
Quan la gana t'escanya, la consciència calla.

Avui us recomano un thriller molt potent, de gran intensitat, tan ben narrada que remou la consciència del lector i en ocasions, fins i tot, demana una pausa de la lectura per pair les imatges que ha dibuixat a la seva ment.


Em va sorprendre, molt gratament, saber que aquest llibre era el debut literari de Xavier Álvarez, mosso d’esquadra en actiu que demostra un do innat per traspassar al paper (o la pantalla) una trama policíaca, on corrupció, violència i menors, centren una trama amb uns protagonistes tan imperfectes com creïbles. L’autor va fort: segrestos, violacions, mutilacions perverses i assassinats, en un context de crisi a la Barcelona actual, prenen cos en aquestes pàgines eriçant la pell del lector, i és que l'autor no ens estalvia la cruesa d'algunes escenes, doncs la narració així ho requereix. A l’alçada dels grans narradors del gènere negre, Xavier Álvarez es presenta com una veu talentosa a qui caldrà seguir la pista.

Dues de les virtuts més destacables d’aquesta novel·la són, d’una banda, el coneixement que Álvarez té del sistema policial actual, tant pel que fa al rol del cos dels mossos d’esquadra com al dels delinqüents, el procediment, la manera d’actuar, etc, donen una autenticitat a la història que t'abdueix. D’altra banda la naturalesa dels personatges, tan els més foscos, temibles delinqüents dels més baixos fons, narcotraficants, mercenaris, prostitutes, com els policies i víctimes estan magníficament treballats i ben dimensionats aconseguint que el lector se'ls cregui, els planyi, els entengui o, en alguns casos, els odïi, tots tenen emocions i sentiments que, en ocasions, no semblen anar de la mà amb l'aspecte o rol que representen, però, no és així també a la vida real? Ni els bons són tan bons, ni els dolents tan dolents?

Francesc Xavier Álvarez Llaberia (Barcelona, 1977) és mosso d'esquadra. Llicenciat en Criminologia per la Universitat de Barcelona, ha cursat diversos postgraus sobre la perfilació criminal i la psicologia d'investigació. La seva entrada en la literatura va ser l'any 2013, quan va guanyar dos concursos literaris. És autor de diversos manuals i aquesta és la seva primera novel·la.

Abans d'acabar, permeteu-me un consell, trieu bé el moment en què comenceu la lectura de No abandonis quan el rastre és calent, perquè creieu-me que feina tindreu a trobar el moment d'aturar-vos, és tan addictiu que no el vols deixar anar fins al final!

Fes-ne un tastet!

Sílvia Cantos

dilluns, 25 de juliol del 2016

Una novel·la per il·luminar les nits d'estiu

Temps de Llum
Autor: Sílvia Tarragó
Edició: Columna, 2016
Pàgines: 288
ISBN: 9788466420907
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 16€

No es cansava mai de mirar-la. Des del dia en què l’havia vist per primer cop, l’endemà d’haver estat acceptada al servei dels Artigas, la Júlia n’havia quedat del tot enamorada (...) la màquina d’escriure. El seu amor secret.

Avui us recomano un magnífic relat sobre l’auge i la decadència de la primera galeria comercial subterrània d’Europa: l’Avinguda de la Llum.

La Júlia, una jove minyona acabada d’arribar a la ciutat, quedarà fascinada per les llums del petit univers sota terra. Aquells passadissos seran confidents de les seves vivències, dels seus neguits, dels seus primers amors, dels seus secrets i de la vida dels comerciants. La filla dels amos de la pastisseria, l’aprenent de barber, l’acomodador del cinema, la perfumera, tots configuraran un món que va canviant, dècada a dècada, Temps de llum és una novel·la ambientada en les primeres galeries comercials subterrànies d’Europa i retrata amb gran encert i realisme la Barcelona dels anys quaranta fins als noranta, moment en què es va tancar l’Avinguda de la Llum. 

L’autora juga amb habilitat la gran riquesa del nostre llenguatge i explota el filó de les metàfores lumíniques, que sempre troben una consonància perfecta per acompanyar un paràgraf. Ella sap trobar sempre l’adjectiu més escaient creant un clima d’intimitat que embolcalla al lector. En aquestes pàgines es desgranen moments de gran emoció, històries d’amor i desengany fins i tot amb destinataris sorprenents, poques vegades haureu llegit una declaració d’amor envers una màquina d’escriure... o sí?

Els tres personatges centrals de la novel·la, són tres amigues: la Júlia, la Rosa i la Coral, magníficament construïts, fins al punt que al llarg de la lectura, ens emocionarem amb elles, riurem, patirem i fins i tot ens enrabiarem, amb el que els passa i és que la Sílvia Tarragó sap com connectar amb el lector i fer que aquest es cregui tot el que passa a la història, el fet d’integrar espais i moments històrics reals facilita aquest fet i ella ho fa amb una naturalitat que amaga una gran tasca de documentació.

Sílvia Tarragó, ha estat llibretera durant 14 anys, és autora de la novel·la La veu del roure (Bròsquil, 2009), guardonada amb el premi de narrativa juvenil de la Vall d’Uixó en l’edició 2008 i del llibre de relats Ciutats de l’impossible (Bròsquil, 2001). També ha escrit poesia, gènere amb el que va guanyar la 13a Mostra Literària del Maresme i el primer premi de poesia Alella a Maria Oleart amb el recull La vida vençuda (La Comarcal, 1998). També és autora del poemari Rails escapçats (7 i Mig, 1998). I cal remarcar també que una selecció de la seva obra poètica ha estat reunida en l’antologia Estiu immòbil. En aquest bloc ja havíem parlat de la bilogia feèrica TopFairies.

Fes-ne un tastet!

Sílvia Cantos

dimarts, 12 de juliol del 2016

L'engany del miratge

Títol: Res no és perfecte a Hawaii
Autor: Màrius Serra
Edició: Proa, 2016
Pàgines: 480
ISBN: 9788475886046 
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 20,50€

La versemblança és una qüestió literària, les coses quadren en les històries només quan algú les explica,  perquè és això i no res més el que transforma els fets en històries. La vida és veritable, però no forçosament versemblant.

Avui us recomano una sensacional combinació d’intriga, fets històrics i erotisme en un dels paratges més evocadors de la terra, l’arxipèlag de Hawaii.

La sinopsi ens diu: A l’illa de Hawaii se celebra un congrés sobre el capità Cook, el mític descobridor de l’arxipèlag, i la inauguració d’un complex turístic, però un accident saboteja la festivitat a l’illa. El jove periodista hawaià Tom Rodley cobreix i investiga el succés, juntament amb Jane Auden, una antiga companya d’estudis atractiva i de temperament audaç. La investigació sobre el presumpte atemptat, l’enigma dels pares del jove Rodley i els interrogants històrics sobre el capità Cook s’encreuen en una novel·la que fa un panorama vivíssim d’un país fascinant. L’illa que va ser el paradís del hippisme als anys setanta, que ara és explotada tant per constructors i hotelers com per gurus que treuen suc de les tradicions paganes, és el millor escenari per a una novel·la que absorbirà el lector.

Què té Hawaii, que sense conèixe’l hom s’hi sent atret? La novel·la arrenca amb un intens passatge que narra uns fets terribles que sacsegen els seus astorats i esfereïts espectadors i acaba amb un desenllaç igualment sorprenent i trepidant, entremig, un munt de pàgines amb trames i subtrames magníficament construïdes, personatges més que interessants, especialment el Tom.
S’aprecia l’extensa trajectòria de l’autor que ha donat vida a un noi que el lector podrà sentir traspassar el paper. Unes pinzellades d’història, sensacionalment documentada que en cap cas resulta feixuga, senyal que s’ha sabut inserir adequadament, una curiosa vessant que el Màrius es treu de la màniga amb el ball típic de les illes, el hula i l’actual moda d’inventar coses prescindibles. Situacions que ens fan veure curiosos paral·lelismes entre l’arxipèlag i Catalunya, o si més no, jo els hi he trobat i un admirable saber jugar amb el llenguatge que sempre em fascina, quan llegeixo al Màrius, us deixo una petitíssima perla, mostra del que dic, diu així:

«La versemblança és una qüestió literària, les coses quadren en les històries només quan algú les explica,  perquè és això i no res més el que transforma els fets en històries. La vida és veritable, però no forçosament versemblant.»

Màrius Serra va començar a donar-se a conèixer a través de la seva obra a finals dels vuitanta, en poc temps va començar a publicar traduccions, narracions, novel·les, articles de ludolingüística, mots encreuats i columnes d’opinió. Més o menys per aquest ordre. Després van arribar les col·laboracions en ràdio, televisió, conferències i mitjans digitals. Sempre s’ha pres la vida amb filologia. En aquests últims anys han començat a traduir la seva obra a llengües diverses. Aquí ha Històries va visitar-nos fa algunes temporades per parlar de Plans de futur, una història de ficció al voltant de la figura del matemàtic català Ferran Sunyer. Molts el seguiu amb els Enigmàrius a Catalunya Ràdio o al Paraules en ruta al Divendres de Tv3.

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos