Meteorologia, música i poesia!

Títol: Al cel cabretes...

Autor: Lola Casas i Alfred R. Picó

Il·lustrador: Mercè Galí

Edició: Barcanova, 2016
Pàgines: 57
ISBN: 9788448939267

Edat: De 5 a 10

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 12,90€

Avui us recomano un preciós àlbum il·lustrat, un llibre que conjuga amb un encert magistral meteorologia i poesia i a més ho amaneix amb música, amb el qual els lectors descobriran algunes de les moltes sorpreses que amaga el cel! I és que la meteorologia és plena de curiositats, de poesia i de música. Voleu saber que se sent viatjant per l’atmosfera, com sona una tempesta musical o, quin és el país del món amb més tempestes elèctriques, doncs amb aquest llibre ho descobrireu!

Què hi trobarem en aquest llibre? Doncs des de poemes amb el sempre encertat estil de Lola Casas, petits textos de gran interès al voltant de diversos fenòmens meteorològics, dites i frases fetes i música. Val a dir que d’aquest últim punt a banda, evidentment, dels textos de coneixements i curiositats sobre llamps i trons se n’ha cuidat l’Alfred, sembla ser que és un gran coneixedor de la música clàssica i per acompanyar aquestes pàgines ha buscat les peces més adients, intens treball que cal reconèixer i valorar, ja que dóna veu a peces poc conegudes, fet que val la pena, doncs és força habitual que les referències musicals a peces clàssiques, especialment quan es dirigeixen als més petits, siguin força repetitives. La cirereta del pastís la posen les il·lustracions de Mercè Galí, que trobo no podien ser més encertades, senzilles, evocadores, lliures i d’una aparent simplicitat que amaga molt i bon treball.

Amb al cel cabretes descobrirem moltes i fascinants dades com ara el fet que el primer rastre d’un home del temps data de 2600 anys! Que poden arribar a ploure coses ben estranyes, com ara fang, granotes, peixos, mantega i fins i tot tinta! També podrem descobrir quin és l’origen del Maneki-neko, aquest gat japonès que mou la pota amunt i avall. Val la pena també pensar quan ens queixem del fred o de la calor que fa que en alguns indrets del planeta poden arribar a donar-se temperatures extremes que van des dels 56,7º positius fins als 71,2º negatius, què? Ja no ens queixem tant, oi? I pensar que ha arribat a caure una pedregada amb pedres que superaven el quilo de pes fa una mica de por....

Com veieu es tracta d’un llibre que podem llegir a estones, que no exigeix una lectura continuada i que sempre podem anar a buscar en moments determinats, per exemple el dia que plogui a bots i barrals i mirar què ens explica dels xàfecs.

Lola Casas (Mataró, 1951) és mestra de primària jubilada. Assegura que no acaba de creure’s del tot el fet que sigui poeta, més aviat es considera una mestra que escriu poemes, tot i que porta més de quaranta obres publicades entre assaigs sobre literatura, contes i poesia per a públic infantil i juvenil. És una gran activista per el foment de la lectura, ha engrescat a diverses generacions de lectors.

Alfred Rodríguez Picó (Barcelona, 1958) és un meteoròleg conegut sobretot per la seva faceta com a presentador en programes de televisió i ràdio. Meteoròleg autodidacta, als nou anys va tenir el seu primer observatori meteorològic en la seva casa d'Horta-Guinardó. Als quinze anys va començar a treballar a l'Institut botànic de Montjuïc, als setze es va iniciar professionalment com a informador de meteorologia a Ràdio Barcelona i col·laborant amb el Servicio Meteorológico Nacional i als disset inicià les observacions a l'Observatori de Montjuïc. Després d'una curta estada a França, on conegué el sistema meteorològic francès, tornà a Catalunya i començà a estudiar meteorologia pel seu compte. Ha col·laborat amb premsa i ràdio i ha publicat diversos llibres de caràcter divulgatiu. Aficionat musical i germà del compositor Jesús Rodríguez Picó, toca el clavicèmbal; aquesta afició l'ha portat a combinar música clàssica amb la faceta meteorològica. Actualment dirigeix l'empresa de prediccions meteorològiques TAIKO Meteorologia.

Mercè Galí (Barcelona, 1973) Ha il·lustrat contes, llibres de text, cartells, portades de revistes i altres projectes. Des de molt petita ha estat amant de la literatura per a petits, va créixer envoltada de contes a la llibreria dels seus pares, on es passava hores tafanejant il·lustracions. En la seva faceta musical, va formar part de Dúmbala Canalla, un grup que interpretava música balcànica, en el qual exercia com a cantant, lletrista i hi tocava la pandereta.

Fes-ne un tastet

Sílvia Cantos