divendres, 26 de juny del 2015

Ressenya Naricillas negras

Títol: Naricillas negras
Autor: Rury Lee
Il·lustrador: Emanuele Bertossi
Traductor: Hyunju Kim i Ángel Peinado
Edició: Pastel de Luna, 2015
Pàgines: 40
ISBN: 9788416427024
Edat: De 5 a 8
Nota: ♥♥♥♥

Avui us recomano un àlbum il·lustrat molt bonic, i emocionant, que ens parla del respecte envers els altres cohabitants del nostre planeta.

Coda i la seva mare són dos adorables óssos polars. El seu preciós pelatge blanc els permet ser gairebé invisibles a la neu de l'àrtic. Però, Boba el caçador coneix el seu punt dèbil: els seus nassets negres es veuen des de lluny. Com podran en Coda i la seva mare despistar al caçador?

Aquest llibre que us presento avui, està farcit de poesia visual, amb delicades il·lustracions i personatges que donen vida a una emocionant història. Una història d'amor materno-filial, una toc d'atenció a la natura i els nostres companys de planeta, presentat en una edició magníficament editada, amb un gramatge del paper excel·lent, el detall de les guardes ben integrades, una coberta amb una textura exquisida. És també el debut d'un nou segell editorial: Pastel de Luna, que neix com una editorial especialitzada en àlbums il·lustrats per a nens que busca acostar la cultura asiàtica a l'imaginari dels lectors més petits. Pren el seu nom d'un dolç típic que es regalen les famílies d'origen xinès durant la Festa de Mitja Tardor, celebració realitzada en honor a la lluna. I és que hi ha moltes coses que desconeixem del llunyà Orient, per això Pastel de Luna proposa desviar la nostra mirada cap a l'Est i apropar-nos a la cultura asiàtica, gaudir de la seva rica cosmovisió, el seu imaginari, originalitat i la gran connexió dels seus pobles amb la natura. 

Aquesta nova aposta editorial busca que els infants viatgin, volin amb la seva imaginació fins Orient i, per què no, fins a la mateixa lluna en la seva celebració. De la mà dels autors de text i il·lustracions ho aconseguiran, no endebades aquest primer títol Naricillas negras ha estat traduït a sis idiomes i reconegut amb dos premis a Corea: The Book of the Year (The School Libraries Conference) i The Best Book (Korea Education and Culture Institute)



A banda del títol que us proposem, l'editorial es presenta amb tres propostes més, que configuren les dues col·leccions, per una banda Lejano Oriente on es publicaran llibres procedents d'editorials de l'Est d'Àsia, especialment d'escriptors i il·lustradors de Japó, Xina i Corea del Sud. Aposten per una gran qualitat que queda demostrada amb els dos primers títols presentats. Per altra banda trobem Cosecha pròpia, una segona línia amb llibres de producció pròpia, amb els quals d'entrada posen també el llistó ben alt amb dues propostes dolces molt ben desenvolupades que resulten atractives per als petits lectors.

L'aparició d'una nova editorial, amb unes apostes inicials de bon nivell, són sens dubte, una gran notícia per al món de la literatura infantil, en aquests temps difícils on sovint apareixen notícies relatives al tancament d'editorials, de llibreries, etc, donem la benvinguda a Pastel de Luna i els animem a seguir treballant per oferir-nos llibres tan fantàstics com aquests que ofereixen com a targeta de presentació.

Sílvia Cantos

dimarts, 23 de juny del 2015

Ressenya Dracàleg

Títol: Dracàleg
Autor: Raquel Gu
Il·lustrador: Raquel Gu
Edició: B de Block, 2015
Pàgines: 32
ISBN: 9788416075447
Edat: De 5 a 8
Nota: ♥♥♥♥

Avui us recomano un àlbum il·lustrat genial, divertit i bonic, un catàleg de dracs en forma de rodolins la mar de simpàtic, èxit assegurat amb els més petits!

Vols passar una bona estona? Obre aquest llibre de dracs i dragones! Hi trobaràs al drac de la llacuna que mira la lluna, al drac que guarda els somnis en un pot, a un drac que va aprendre a anar en bicicleta... Una singular col·lecció d'aquestes criatures gegantines que agraden igual a petits i grans.

Raquel Gu és llicenciada en filologia anglesa i treballa al món editorial des de l'any 1999. En l'actualitat es dedica a la traducció, la il·lustració, l'humor gràfic i el còmic. Té un bloc d'humor gràfic sobre pares i fills a la comunitat Criatures, del diari Ara.cat i és autora de Canallades, tot el que sempre has sospitat dels nens i ells mai no t'explicaran (Raima, 2011) i de Mama, Papa... no sabeu res de la vida (Panini Books, 2012). Ha il·lustrat quaderns infantils per a Edebé, llibres com Així és la vida, Carlota, de Gemma Lienas i és coautora de Mati y sus mateaventuras.

És fàcil associar l'humor a l'obra de Raquel Gu, és gairebé com si fos el seu lema i, demostra saber com fer-ho de la millor manera, aquest catàleg ofereix un ventall de dracs amb els quals us puc assegurar que els nens riuran a ple, amb els rodolins que l'autora ha descrit cadascun dels espècimens retratats.

 

El drac de la Marieta

ja sap anar amb bicicleta.


N’ha après a poc a poquet,
només sabia anar amb patinet.


Ara el drac ja pot triar
com vol sortir a passejar!




Ja sigui perquè el drac va en bicicleta, és fredolic, porta bigotet o torra cansalada, no hi ha un sol drac d'aquest recull que resulti indiferent, ho he comprovat amb prop d'un centenar de nens d'entre 5  i 8 anys i a tots els ha encantat! I tal com acabem de descobrir l'últim personatge del llibre, demanen tornar a començar i tornar a riure amb tots ells. Una proposta sensacional que dóna molt de joc, us animo a descobrir-lo i veure totes les possibilitats que ofereix: imaginar més dracs i les seves característiques, inventar nous rodolins, buscar altres històries de dracs, dibuixar, pintar, crear, jugar... n'hi ha tantes com la vostra imaginació us permeti! ;-) 

Sílvia Cantos

Ressenya Conte de l'Alhambra

Títol: Conte de l'Alhambra
Autor: Carmen Gil
Il·lustrador: Víctor Escandell
Edició: Versos y Trazos, 2010
Pàgines: 128
ISBN: 
Edat: De 7 a 10 anys
Nota: ♥♥♥

Avui us recomano un àlbum il·lustrat preciós que narra una història amb molta màgia, un llibre perfecte per explicar la nit més bruixa de tot l'any!


Kadir és un nen de vuit anys que viu a l’Alhambra. Li encanta observar les carpes al Pati de la Bassa, amagar-se darrere de les cortines feixugues del Saló dels Ambaixadors, cavalcar a lloms de les estàtues del Pati dels Lleons, seure a menjar dàtils sobre els coixins vermells del Mirador de Lindaraja... Allò que més li agrada, però, és parlar amb els follets que habiten el palau i que només ell pot veure. Aquests éssers màgics, petitons i ballarins, l’adverteixen d’una greu amenaça que plana sobre l’Alhambra: les bruixes de la Muntanya Nevada volen apoderar-se del Castell Vermell.

Hi ha qui considera que la visita a l’Alhambra de Granada és una experiència única que tothom hauria de fer. Jo, el que puc afirmar és que la meva memòria va enregistrar uns instants de sensacions tan meravelloses que, sense tenir un contingut clar, després d’un munt d’anys segueix evocant la bellesa d’uns jardins i el so constant del brollar de l’aigua. Amb una immillorable predisposició vaig agafar aquest àlbum i, ara estic convençuda que gràcies al magnífic text de Carmen Gil i les il·lustracions de Víctor Escandell, aquesta història quedarà gravada en la memòria de molts nens i nenes que tinguin la sort de viatjar per les seves pàgines, ho faran gràcies a la narració de la Carmen i a la força de les il·lustracions d’Escandell que ha aconseguit impregnar en la mirada del nen protagonista una intensitat que desprèn màgia i misteri i et porta a preguntar-te, què deu estar pensant en Kadir?

La història es presenta en forma de llegenda oral que ha anat passant de generació en generació i ens la narra el protagonista. És un regal per als sentits, que es presta a ser narrat en una hora del conte preferiblement a la fresca, ara bé si algú pensa fer un viatge per passejar-se per l’Alhambra amb nens petits, hauria de ser obligat emportar-se aquest àlbum i improvisar una hora del conte amb l’incomparable marc que presenten les fonts i jardins del Generalife.

Versos y Trazos ha acurat molt el treball amb aquest àlbum il·lustrat inclòs dins la col·lecció “El bagul dels contes”, fins i tot les guardes tenen un disseny que recorda un tapís morisc, el text és impecable, les il·lustracions bellíssimes i el conjunt, un títol absolutament recomanable!


Sílvia Cantos

dilluns, 22 de juny del 2015

Ressenya L’extraordinària màquina empaquetapares

Títol: L’extraordinària màquina empaquetapares
Autor: Marta Romera
Il·lustrador: Jorge del Corral
Edició: Barcanova, 2015
Pàgines: 128
ISBN: 9788448934873
Edat: De 8 a 11 anys
Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una lectura divertida i plena d’aventures amb uns enginys d’allò més sorprenents.

Els teus pares no et deixen fer allò que vols? T'obliguen a menjar el que no t'agrada? Has tingut mai ganes d'empaquetar-los perquè deixin d'empipar-te? Sí? Doncs exactament això és el que pot fer el gran inventor Helmunt von Enreden amb l'extraordinària màquina empaquetapares. I, encara més, s'ha empescat un giny magnífic que fabrica pares ideals en sèrie! Sona bé, oi?

Marta Romera ofereix una lectura molt recomanable per als lectors de la franja de 8 a 11 anys, una història original i divertida que parla d'un fet que tots hem desitjat en un moment o altre: empaquetar els nostres pares i enviar-los a la lluna! O no? 

Si us digués que seguint un procés xuclencogimentalcentrifurefredístic això seria ben senzill d'aconseguir, segur que us despertaria la curiositat, doncs bé inventor tan prodigiós com capsigrany ho ha aconseguit i descobrir les aventures que tot plegat comporta és una bona manera d'encarar una part de les moltes hores de lliure que s'acosten, ara que som a les portes de l'estiu.

Marta Romera ha trobat un to distès que atraparà als lectors. Amb una estructura de capítols curts (amb uns títols absolutament esbojarrats) el llibre ofereix una lectura agradable de seguir, amb altes dosis d'aventura i bon humor. 

Celebro a més, que Barcanova hagi decidit apostar per acompanyar aquestes pàgines amb il·lustracions de Jorge del Corral, m'encanta el seu estil, és dolç i divertit, sense caure en la cursileria. Transmet gran expressivitat en els personatges i executa un fantàstic tractament del color, us recomano fer-vos una passejada per el seu portafoli.

Per tot plegat, una magnífica tria com a lectura d'estiu!

Comença a llegir ara!
 Sílvia Cantos

dissabte, 20 de juny del 2015

Ressenya Si et quedes amb mi

Títol: Si et quedes amb mi
Autor: Gayle Forman
Traductor: M. Àngels Guiu Vidal
Col·lecció Vostok
Edició: Estrella Polar, 2010
Pàgines: 211
ISBN: 9788499321097
Edat: a partir de 13 anys
Nota: ♥♥♥♥♥


Gayle Forman és escriptora i periodista, els seus articles han estat publicats a Seventeen, Cosmopolitan, The Nation i Elle. La seva novel·la «Si et quedes amb mi» es va convertir en un fenomen internacional, traduït arreu del món  situant-se a la llista dels llibres més venuts del New York Times.

La Mia de disset anys, el seu germà de 8 i els seus pares agafen el cotxe per anar a veure a uns amics. Pateixen un brutal accident que acabarà amb la vida dels seus pares i finalment del seu germà, ella des de la semi consciència recordarà els moments més importants de la seva vida. El seu estat és greu. Els metges asseguren que no poden fer més, ara tot depèn d'ella. Quin sentit té viure després de tot plegat? La visita dels seus avis, amics i de l'Adam la faran canviar d'opinió. La Mia haurà de triar viure o morir.

I que difícil ha de ser una decisió així! Possiblement per això el destí li ofereix un temps de reflexió en un estat de consciència sense sensacions, on pot veure el dolor sense sentir-lo, on entén que ha perdut la seva família de forma violenta sense haver tingut ni tan sols la oportunitat d’acomiadar-se’n. Però no haurien de ser amb ella, convertits en alguna mena d’àngels segons explicava l’àvia? En aquest impàs de temps reflexiona sobre els moments més dolços i entranyables de la seva vida, dies que aparentment havien de ser normals i corrents, però que van quedar tatuats a foc en la seva memòria.

La música: punk o clàssica? és només un dels constants jocs d’oposats amb els que l’autora juga, arrossegant-nos a un espiral de sentiments i emocions a través de la jove Mia, que es troba en una mena de llimbs des d’on observa la seva família i amics, mentre decideix si es queda acceptant tot el dolor que suposa viure amb la pèrdua dels seus pares i el petit Teddy, o deixar-se endur per la sensació  de calma i asèpsia en la que es troba navegant. Viurem en primera persona les reaccions dels seus avis, la seva millor amiga i el seu xicot, que serà capaç d’organitzar un escamot de punks a l’unitat de vigilància intensiva de l’hospital per tal d’aconseguir veure la seva estimada Mia.

Si et quedes amb mi, és un llibre que s’escolta, i és que les referències musicals d’estils radicalment contraris se succeeixen pàgina a pàgina, constituint una autèntica banda sonora, la música és l’ànima d’aquesta història i és també el detonant que desencadena el final de la narració, ara bé, aquest no és realment un final tancat, l’autora ens ha preparat una continuació per a la Mia, l’Adam, la Kim i la resta de personatges, ara per ara ja podeu trobar la versió castellana publicada per Salamandra amb el títol  «Lo que fue de ella» de moment sembla que en català no està previst editar-se aquesta segona part.

La novel·la va tenir una gran acollida tant per part de crítica com de lectors, tant és així que el 2014 va traslladar-se a la gran pantalla, amb el títol original If I stay i dirigida per  R.J. Cutler, he de dir que la versió cinematogràfica no desmereix gens la història original, el guió ha captat l’essència de la narració i l’han traslladat amb gran encert al cinema, com a mostra, si bé us parlava de la musicalitat implícita en la narració, a la cinta han desenvolupat aquest aspecte amb molta cura i bon gust. Així doncs, us animo a llegir la novel·la en primer lloc i després, veure la pel·lícula, jo vaig gaudir molt en ambdues ocasions!


 Sílvia Cantos

dimarts, 16 de juny del 2015

Ressenya El nen que va xatejar amb Jack Sparrow

Títol: El nen que va xatejar amb Jack Sparrow
Autor: Francesc Puigpelat
Il·lustrador: Oriol Malet
Edició: Bromera, 2015
Pàgines: 160
ISBN: 9788490264072
Edat: A partir de 12 anys
Nota: ♥♥♥♥

Avui us recomano una magnífica lectura per l’estiu que és a tocar, una història sobre el bullying, la confiança en un mateix per superar els problemes amb dues fonts d’inspiració sensacionals: Jack Sparrow i Cyrano de Bergerac, bé, oi?

Si alguna dia xategeu amb Jack Sparrow, vigileu de dir-li sempre capità! Aquesta és una de les primeres coses que aprèn Martí Blesa quan guanya un concurs per mantenir un xat amb l’actor Johnny Depp, protagonista de les seves pel·lícules preferides, les de Pirates del Carib. Sí, sembla impossible que un nen de dotze anys pugui conversar amb Jack Sparrow, però en Martí ho va aconseguir i després d’això tot va canviar…

«Jack Sparrow no és només un pirata.
Representa l'optimisme, la fantasia i la llibertat.
I jo crec en aquestes tres coses.»

Una gran proposta per motivar a un jove de més d’onze anys a llegir. Una història amb ganxo, personatges propers amb els quals el lector pot identificar-se, narració àgil i situacions absolutament en voga com són els efectes col·laterals de la crisi en la vida familiar i el que malauradament sembla ser el tema estrella d’aquesta dècada a l’escola, el bullying.

L’autor utilitza intel·ligentment com a esquer una de les sagues més populars dels últims anys, Pirates del Carib. Dubto que hi hagi gaires joves que no les hagin vist i gaudit, de manera que el títol sol ja esdevé una crida. Johnny Depp és també una persona que per les moltes peculiaritats que el caracteritzen pot resultar d’allò més interessant, a més trobem amb l’inimitable Cyrano de Bergerac, un personatge que va patir per el seu físic i va emparar-se de l’enginy per superar les adversitats. Això mateix és el que farà en Martí, seguint els consells virtuals d’un guionista de Hollywood esmola la seva ploma i utilitzant les seves habilitats literàries, l’humor i la sàtira, aconsegueix destronar un grupet de brètols que es dediquen a fer-li la guitza constantment a l’institut.

Sense resultar moralista ni alliçonador, El nen que va xatejar amb Jack Sparrow sembra una fèrtil llavor que pot germina en forma d’autoestima i alliberament d’un jove, abans insegur, ara simplement feliç, una efectiva font d'inspiració per als joves lectors.

Una menció especial per al treball d'Oriol Malet, amb un estil fresc i desenfadat, ha dissenyat unes il·lustracions que complementen la història de forma immillorable, donant vida a en Martí

«La vida és plena de meravelles, 
si un té els ulls oberts per contemplar-les.»

Comença a llegir ara!


Sílvia Cantos

dissabte, 13 de juny del 2015

Ressenya La cicatriu

Títol: La cicatriu
Autor: Ilan Brenman
Il·lustrador: Ionit Zilberman
Edició: Animallibres, 2015
Pàgines: 24
ISBN: 9788415975328
Edat: De 5 a 8
Nota: ♥♥♥♥

Avui us recomano un àlbum il·lustrat entranyable i divertit, que mostra com el que a priori pot resultar lleig o dolorós, amb el temps, pot esdevenir un record, una porció de vida.

La Sílvia ha caigut del llit i s’ha fet una bona ferida a la barbeta. Li quedarà una cicatriu? A la nena li sembla la fi del món, però gràcies als seus pares descobreix que, darrere de cadascuna d’aquestes marques, s’amaguen records molt interessants... De fet, no haurà d’investigar gaire per conèixer històries fascinants!

Quan vaig rebre aquest llibre em vaig alegrar de seguida, una nova proposta d’Ilan Brenman i Ionit Zilberman! Ssssssstupendu!! Aquest magnífic tàndem són els pares de Les princeses també es tiren pets i Els animals també es tiren pets, dit d’una altra manera, dos àlbums imprescindibles en qualsevol biblioteca, propostes magnífiques que tenen el do de captivar grans i petits, recordem que de Les princeses se n’ha fet una versió teatral 100% recomanable que en aquests moments gira per el país. Vist això no és d’estranyar el meu entusiasme, oi?

Doncs la intuïció no em va fallar, La cicatriu és una petita joieta, divertida i molt tendra que us convida a fer memòria i descobrir vivències i records de la mà de les pròpies cicatrius, qui no té una marca, record d’una caiguda en bicicleta, un mal aterratge en patins o un trau fruit d’una pedrada (ja ho sé, actualment d’això potser se’n faria un drama, però no fa tants anys era la cosa més normal del món!). Per comprovar-ho vaig llegir el conte amb la meva filla i li va encantar, l’endemà aprofitant que anava a una escola a explicar contes, també me’l vaig endur i va triomfar! Els nens m’escoltaven somrient embadalits i el que més em va agradar va ser que en acabar la narració, van començar a explicar-me les seves històries de cicatrius com autèntiques gestes i jo a ells, també! Què més se li pot demanar a un llibre?

Sílvia Cantos

divendres, 12 de juny del 2015

Ressenya Inercia

Per Mireia Martínez


Títol: Inercia
Autor: Antonio Hitos 
Edició: Barcelona: Salamandra, 2014
Pàgines: 126
ISBN: 9788416131105
Nota: ♥♥♥♥



Inercia.
(Del lat. inertia)
1. f. Mec. Propiedad de los cuerpos de no modificar su estado de reposo o movimiento si no es por la acción de una fuerza
2. f. Rutina, desidia.


Avui us recomano un còmic molt personal dotat d’un llenguatge innovador. Guardonada amb el VII Premi Internacional de Novel·la Gràfica FNAC – Salamandra Graphic 2014, és la primera obra llarga d’Antonio Hitos (Huelva, 1985).

Inercia és la reflexió de tota una generació estancada, víctima del temps que li ha tocat viure. A través dels dos joves protagonistes, en Jaime i en Juan, l’autor ens parla de futur, expectatives, somnis, i petites misèries de la monotonia. En les pàgines es percep un cert grau d’apatia i desencantament per part dels personatges, els quals han de fer front a aquestes sensacions per tal de no deixar-se arrossegar per la inèrcia de la vida. Ens trobem davant un testimoni vital en primera persona. Antonio Hitos  forma part d’aquesta generació, per tant, és una veu legitimada per la pròpia experiència. Una generació sobradament preparada per a una societat saturada i sense oportunitats. Els deliris, el pessimisme i el desassossec són sensacions trobades en aquest còmic oníric i filosòfic de tints surrealistes amb ulls voladors, escarabats que parlen o jardins mutants.  

La proposta gràfica és absolutament trencadora, tant a nivell de dibuix com de color. Els personatges que viuen en l’univers d’Inercia són difícils de definir, amb uns trets facials particulars dominats per uns ulls grossos i buits. Aquests habitants circulen per un entorn urbà de línies rectes i funcionals mancades d’ànima, un entorn hostil i anodí. L’ús del color és atrevit, amb una gamma de colors reduïda al verd, groc, rosa, blanc i negre. El resultat accentua el caràcter al·lucinogen i simbòlic de la història. Hitos demostra un excel·lent domini del llenguatge del mitjà, ja que té la capacitat de seqüenciar una escena trivial (per exemple, la recollida d'escombraries o una dutxa) amb absoluta precisió, convertint el lector en un observador silenciós de la vida quotidiana. Una excel·lent oportunitat per gaudir de la narrativa visual en estat pur. 

Inercia és un clar exponent del còmic d’autor actual, que trenca els convencionalismes per expressar-se amb un llenguatge renovat i propi. La de Hitos és una generació multidisciplinar que es mou còmodament en l’edició independent, per necessitat o ferma convicció, el fanzine o el webcòmic... Que tant publica en paper com en digital, fent ús de les noves tecnologies i la projecció de les xarxes socials com a eina de difusió del seu treball. Una generació de supervivents que busca projectar la seva veu i la seva realitat. 

dijous, 11 de juny del 2015

Ressenya Diumenge al matí, al peu del salze

Títol: Diumenge al matí, al peu del salze
Autor: Dolors Garcia i Cornellà
Edició: Barcanova, 2015
Pàgines: 152
ISBN: 9788448936037
Edat: A partir de 13 anys
Nota: ♥♥♥♥♥
Premi Barcanova de Literatura Juvenil

Avui us recomano una novel·la per a joves de totes les edats, una història magníficament tramada que manté al lector expectant fins a la última pàgina.

Cinc anys després d’haver acabat la Primària, una colla de companys i companyes són convocats per Facebook a la mateixa casa rural on van dur a terme les colònies de fi de curs. Alguns ja treballen i d’altres continuen amb els estudis. Durant un cap de setmana viuran plegats, aïllats de la resta del món, compartint vivències i sentiments, i amb l’objectiu de desenterrar la capsa que van enterrar després d’omplir-la amb una sèrie d’objectes i escrits que simbolitzaven el passat i el futur que es començaven a construir. La capsa amb els secrets, enterrada al costat del riu, destapa sentiments contraposats. Hi ha qui la vol obrir per aclarir els malentesos i els complexos que l’han perseguit al llarg d’aquests cinc anys, i hi ha qui no ho vol de cap de les maneres, perquè això significaria posar al descobert la seva part més obscura.


«Si algú els hagués observat des de fora, hauria vist un grup d’amics i amigues que recordaven el temps d’escola i feien plans de futur entre la complicitat, la confiança i l’amistat. Però, vistos de prop, alguna cosa no encaixava. Hi havia, surant en la invisibilitat, unes quantes partícules de revenja, unes quantes més de recel, un grapat de cèl·lules d’odi i un corrent d’aire de malfiança entre alguns dels membres d’aquella colla.»

Heus aquí una gran novel·la juvenil, d’aquelles que recomanaries també als adults, és una història intensa, carregada d’emocions, de silencis i secrets. Incògnites que fa massa temps esperen una resposta, una trama que es va desfilant amb un ritme àgil i una naturalitat fascinant. Si ens diguessin que es tracta d’uns fets verídics no gosaríem dubtar-ho, no endebades l’autora en sap molt de narrar històries, bona mostra d’això són els més de seixanta títols publicats i la notable quantitat de premis recollits per els mateixos.

«Què passa pel cervell d’una persona que sent plaer fent mal als altres? (...) Crec que no estem gens preparats per entendre-ho. I, per més que hi pensem, en parlem i hi donem voltes, no ho acabarem de comprendre mai. L’única cosa que tenim clara és que tot això s’ha de saber, s’ha de tallar i s’ha de treure com més aviat millor. I que la manera més ràpida de fer-ho és parlant.»

Com passa en altres llibres de la Dolors, s’hi reconeix el fet que és llicenciada en psicologia (a més de ser una gran escriptora), la manera com descriu els personatges i com evolucionen les seves accions i personalitats estan tan ben escrites que el lector empatitza amb els protagonistes, s’hi veu reflectit. També hi ajuda el fet de parlar de temes tan presents en la realitat dels joves d’avui dia,  els dubtes i les inquietuds sobre el futur i la sexualitat, la gran rellevància de l’amistat i els primers amors de joventut, l’assetjament a les aules, un tema tan preocupant però malauradament ben viu.

M’agrada el missatge que llegim entre línies, no us deixeu trepitjar, no permeteu que la por domini la vostra vida. Les dictadures del terror sovint perden la seva força quan es veuen delatades, s’emparen d’aquesta por i l’angoixa que només parlant i denunciant aconseguirem derrocar. Lectures com aquesta són molt necessàries, perquè parlant el mateix llenguatge dels joves tenen l’encert d’obrir els ulls al que no pot ser tolerat.


Sílvia Cantos

dissabte, 6 de juny del 2015

Ressenya Max Winson 1. La tiranía

Per Mireia Martínez


Títol: Max Winson 1. La tiranía
Autor: Jérémie Moreau
Editorial: Dibbuks, 2015
ISBN: 9788415850700
Nota:  ♥♥♥♥♥

Jérémie Moreau és una veritable descoberta! D’aquells autors que una vegada llegits ja t’acompanyen per sempre. Un jove autor nascut a París el 1987 que es perfila com una de les joves promeses del còmic francòfon, i el seu treball a Max Winson ratifica aquesta certesa. El primer volum, La tiranía, ha estat nominat en el Festival d’Angoulême 2015 en la categoria de Millor Obra; i a l’octubre podrem gaudir del desenllaç la història en un segon volum, El intercambio, que promet intensitat. Un díptic imprescindible. 

Maximus Winson, no pot tenir un nom més triomfador, és una estrella del tennis. Un esportista imbatut, mai ha perdut un torneig. Un Aquil·les sense taló, un heroi de línies apol·línies, ídol de tot un poble. Un gegant en sentit figurat i literal, ja que la seva alçada s’equipara amb la seva grandesa. Una llegenda viva del tennis que viu envoltat de fama i opulència. Els seus partits són autèntics esdeveniments, el món s’atura i es rendeix als peus de Max Winson.
No obstant, darrera d'aquesta façana s’amaga un jove a la recerca de la perfecció, que pressionat per un pare tirà, intenta donar el millor d’ell mateix. Max Winson és en realitat un noi insegur, fràgil i infeliç, que desprèn melancolia i solitud. En definitiva, esclau del seu propi do.
Però, de mica en mica, Max Winson surt de la seva bombolla i comença a adonar-se del què succeeix realment al seu voltant. Descobreix el difícil equilibri de la fama, i com el poder dels mitjans pot capgirar l’opinió pública... I es formula preguntes que desestabilitzaran, sens dubte, la seva ànima: S’ha de sentir culpable per guanyar? Què senten els seus adversaris: admiració o odi? Quin és el preu de la victòria? Ell és víctima o botxí?

Jérémie Moreau ens planteja una interessant reflexió sobre la fama, la competitivitat, el sacrifici i la set de triomf en una societat moguda pel fanatisme i la idolatria. I ho fa amb una història àgil de ritme trepidant, amb una línia vibrant que imprimeix velocitat a la narració i un dibuix en ocasions caricaturesc per accentuar les misèries humanes. En una taula rodona en la que va participar l’autor durant el darrer Saló del Còmic va declarar la influència de l’animació i el manga en la seva obra. Incapaç d’explicar les històries en les 40 – 60 pàgines del format clàssic de l’àlbum europeu, es decanta per trames més llargues organitzades en volums, com fa el còmic japonès o americà. Alhora, la proposta gràfica en blanc i negre i els moviments cinètics que utilitza ens els cops de raqueta i els punts dels partits ens evoquen l’estètica nipona. Moreau ha manifestat que l’autobiografia d’Andrea Agassi ha estat una font important d’inspiració, alhora que també té quelcom de personal, de la seva pròpia experiència en concursos de còmic.

Max Winson és un còmic excel·lent que qüestiona molts del principis que regeixen la nostra societat. Una lectura intel·ligent i suggeridora absolutament recomanable.

dilluns, 1 de juny del 2015

Ressenya Iliana, la niña que escuchaba al viento

Títol: Iliana, la niña que escuchaba al viento
Autor: Antonia Rodenas
Il·lustrador: Carme Solé Vendrell
Edició: Bruño, 2015
Pàgines: 36
ISBN: 9788469603543
Edat: De 7 a 10
Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano un àlbum il·lustrat preciós, un llibre sobre la pèrdua de la mare tractat amb gran sensibilitat i molt amor i un cant a la força de l’amistat.

La Iliana era una nena que gaudia de la seva mare igual com ho fan tots els infants. Però un mal dia tot va canviar... Descobreix què li va passar i quin va ser el regal tan especial que li fa fer el vent!

Hi ha molts llibres que parlen de la mort i de com fer front al dol i, cada cop són més nombroses les persones que s’adonen que acostar-se a temes tan sensibles i delicats com aquest mitjançant un llibre resulta molt més senzill. Certament, hi ha temes que no saps ben bé com plantejar als infants: la mort, l’assetjament escolar, la desigualtat o la marginació per citar-ne alguns. Poder-ho fer a través d’un conte, és com trobar un camí lluminós i planer que val la pena recórrer de la mà amb ells.

«Todo se volvió gris, era como si el sol hubiera dejado 
de calentar aquella casa y todos se quedaran helados.
Y desaparecieron las historias, la música y las palmas.

Desapareció el olor a primavera.»

El llibre que us proposo avui és realment un títol ideal, amb un format generós, que permet gaudir de les magnífiques il·lustracions que donen vida a les seves pàgines. El personatge de la Iliana et roba el cor des de l’inici, la bellesa del llenguatge utilitzat per Rodenas ens hi aboca, amb senzillesa ens introdueix en la quotidianitat d’una família gitana i, tot d’un plegat la seva llum s’apaga, però no s’ha de perdre mai l’esperança. Esperançadora, aquest seria un bon adjectiu per aquesta història, perquè malgrat la tristesa domina una part, les autores han procurat servir-nos una narració poètica, bonica i com deia, esperançadora. I junt amb les paraules ben trobades, cal destacar el meravellós treball de Carme Solé, les il·lustracions tenen una força i una expressivitat brillants, aconsegueixen que et creguis el que t’expliquen i que ho visquis en pròpia pell, sentint, patint i rient amb la Iliana.  

Antonia Rodenas va néixer a Villena (Alacant). Treballa a l’Escola Infantil Els Xiquets i participa habitualment en trobades amb nens i activitats de literatura infantil. La seva obra destaca per la ingenuïtat i tendresa amb la qual tracta certs temes, petits conflictes als ulls dels adults però d’importància vital per als infants. Carme Solé Vendrell és una reconeguda il·lustradora a nivell internacional, amb més de 700 títols en el seu haver, La lluna d’en Joan (Rosa Sensat, 1982) és possiblement la seva obra més emblemàtica, és autora també del text. La seva obra és un referent per a molts il·lustradors actuals i a més ha estat multi premiada arreu del món amb els més importants guardons.

Sílvia Cantos