divendres, 29 de maig del 2015

Ressenya El regal

Títol: El regal
Autor: Agnès Laroche
Il·lustrador: Stéphanie Augusseau
Traductor: María Teresa Rivas
Edició: Tramuntana, 2015
Pàgines: 40
ISBN: 9788494284175
Edat: de 5 a 8 anys
Nota: ♥♥♥♥

Avui us recomano un àlbum il·lustrat molt dolç que parla de l’espera, l’anhel i la satisfacció.


En Nil cada dia entra al despatx del seu pare per estar segur que el regal encara és allà, embolicat amb un bonic paper de color blau i un llaç daurat. El petit protagonista ja el vam poder conèixer a Si jos fos gran i fort... (2012) i a Perquè sí (2014), ambdós títols publicats també per Tramuntana. El regal segueix la mateixa línia. Si bé en el primer títol l’autora parla de la superació en els petits reptes del dia a dia i, en el segon presenta una realitat, m’atreviria a afirmar que viscuda en totes les famílies, que és aquesta afirmació rotunda Perquè sí! Que si no ha causat mals majors és ben bé de pura casualitat i és que mira que n’arriba a ser difícil la tasca de pare i mare... Amb aquesta tercera aventura d’en Nil, ens endinsem en el terreny de l’emoció afectiva i sentim en pròpia pell, l’anhel del protagonista, les ganes irrefrenables de descobrir el regal, un regal que és alhora una sorpresa que ja us dic ara, dibuixarà un somriure de tendresa als vostres llavis.

L’estètica d’aquest àlbum és d’una bellesa senzilla que enamora. Mostra un treball exquisit a llapis i fugaços tocs de color que donen èmfasi als moments i emocions clau de cada pàgina. Si bé, en les anteriors propostes d’aquest tàndem les notes de color es limitaven al vermell, en aquesta ocasió la paleta s’obre una mica més i deixa pas a diferents tons d’aquest vermell, a més de l’ocre i el blau que donen vida al regal. Sorprèn la gran expressivitat que transmet el petit tot i l'aparent simplicitat de les il·lustracions. Un àlbum il·lustrat summament entranyable, editat amb gran cura que us recomano ben sincerament.

Sílvia Cantos

dimecres, 27 de maig del 2015

Ressenya Croqueta y Empanadilla

Per Mireia Martínez


Títol: Croqueta y Empanadilla
Autor: Ana Oncina
Edició: La Cúpula, 2014
Pàgines: 132
ISBN: 9788415724612
Nota: ♥♥♥♥♥

Els premis del Saló del Còmic d’enguany ens reservaven una darrera sorpresa! Croqueta y Empanadilla d’Ana Oncina s’alçava amb el Premi Popular a la Millor Obra de 2014. Els lectors es van manifestar, i la votació popular va concedir el guardó a aquest còmic entranyable i molt simpàtic que La Cúpula va publicar amb molt d’encert el març de 2014, i que en aquests moments compta amb una celebrada vuitena edició.
Croqueta y Empanadilla és el primer còmic d’Ana Oncina (Alacant, 1989). Una lectura fresca i divertida de tints autobiogràfics, basada en les seves pròpies experiències amb el seu xicot. Ens relata, en capítols curts i amb molt d’humor, situacions típiques de parella en les que de ben segur tots ens veiem reflectits en molts moments. Històries quotidianes i petites que ens parlen de la convivència, la paciència, la capacitat de compartir, entre d’altres. Però per abordar el tema, i aquí està la gràcia de la proposta, Oncina ens dibuixa una parella molt fregida: Croqueta ell i Empanadilla ella. Dos personatges carismàtics que es fan estimar per la seva dolçor, ingenuïtat i bones intencions. El primer viatge, les mascotes, la cuina, els amics... Moltes i variades escenes, però personalment sento especial predilecció pels capítols Historias para no dormir, senzillament magnífics!
Amb un dibuix dotat de simplicitat i amb un color a dues tintes dominat pel taronja, Croqueta i Empanadilla es mouen en un món d’humans on ells són els únics éssers fregits. 

Amb la lectura d’aquest volum us quedareu amb ganes de més. Segur! Us convido a continuar amb un especial nadalenc: Una Navidad con Croqueta y Empanadilla. Un petit volum en grapa i a tot color editat el desembre de 2014. En aquesta ocasió, les compres nadalenques, la festa de  Cap d’Any o la “dieta del polvorón” són les protagonistes. Autèntics clàssics d’aquestes dates amanits amb noves i divertides situacions diàries. 


I que millor que acabar aquesta recomanació amb la notícia de la imminent publicació de Croqueta y Empanadilla 2, que surt al mercat el 29 de maig. En el tastet de les primeres pàgines  podem veure que l’estiu i la calor arriba a l’univers de Croqueta i Empanadilla. Noves aventures i desventures amb les quals, sens dubte, gaudirem molt i que estic desitjant llegir!






dimarts, 26 de maig del 2015

Meritxell Martí i Xavier Salomó

En Xavier i la Meritxell Martí es van conèixer en una llibreria, un bon auguri, sens dubte... Poc a poc es van anar animant amb uns primers projectes en comú, entre els que podem trobar espectacles teatrals on la Meritxell composava la música i ell dirigia, fins a col·leccions de llibres amb imants.

Actualment viuen i tenen estudi a Sant Llorenç Savall. L’habitació d’ella generalment està en silenci, mentre que al taller del Xavier la música sona constantment. Els projectes comuns han nascut gairebé sempre fora de l’estudi: alguns han sorgit mentre conduïen entre vinyes; altres, mirant els reflexes del llac de Loudenvielle. En ocasions, han retallat les tovalles de paper d’un restaurant per a emportar-se els esborranys realitzats... tot i que la propietària del local els mirés amb mals ulls. En Xavier i la Meritxell formen un tàndem perfecte que destil·la creativitat, entusiasme i amor pels llibres.

Minipops
Combel

La Caputxeta Vermella, la Ventafocs, la Rínxols d’or i els Tres Porquets. Quatre títols coneguts per tothom, quatre clàssics dels quals se n’han fet infinites versions, fins al punt que sovint et preguntes, en calen més? Doncs sí! Tan simple com rotund, ara bé, no qualsevol adaptació, això és prescindible, però si aquesta revisió ve signada per la Meritxell Martí i el Xavier Salomó i la publica Combel, no hi ha dubte,  és absolutament necessària!


Què fa que aquesta sèrie de llibres valgui la pena? Doncs a banda de les autoritats que el signen, destacaria la gran tasca de concreció que ha fet la Meritxell, que amb una magnífica habilitat ha sintetitzat les històries en cinc frases, tal com ho llegiu, cinc frases estructurades com a rodolins que encapsulen l’essència de cada història amb una goteta d’humor. M’encanta! No és gens senzill transmetre amb un text tan breu uns contes que hom coneix, però ella en sap molt i ho demostra un cop més amb cadascun d’aquests quatre títols. Per la seva banda, en Xavier amb aquest estil tan personal que el caracteritza, dóna vida als personatges i les escenes, sempre en clau d’humor, amb una paleta de colors frescos i vius i, quan dic que els dóna vida, no em refereixo només a les il·lustracions, sinó també a l’enginyeria del paper que ha dissenyat ell mateix, amb senzilla efectivitat cada escena pren vida, cada pas de pàgina és una sorpresa que podem explorar en els seus 360 graus, ha tingut cura del més petit detall i ofereix una sèrie de desplegables combinats amb finestretes que complementen la narració oferint una informació extra al text, a més de l’efecte joc que els més petits degustaran a plaer!


L’Illa de les 160 diferències 
El país dels 260 clons
Cruïlla

Aquí hauríem de parlar directament de llibres repte, de debò, ho confesso, no he estat capaç de localitzar les 160 diferències ni els 260 clons, n’he trobat molts, però tots no, i no per manca d’interès, eh! Fins i tot hi he involucrat la família, fixeu-vos el marit i els fills també s’hi van posar. Però ni amb la total capacitat d’atenció que hem reunit entre els quatre no hi ha hagut manera, no devem ser prou observadors, malgrat la bona disposició i l’actitud. És cert, no hem superat el repte, però mentre ho intentàvem, vaig adonar-me d’un fet curiós, tots quatre teníem els cinc sentits posats en les pàgines del llibre i això, no sé si estareu d’acord amb mi, però jo crec que avui dia no es dóna habitualment, la capacitat d’atenció i concentració la tenim sovint dispersa entre diversos fronts i, el fet que un llibre sigui capaç de captar-la en exclusiva en petits i grans diu molt d’ell.


A més els autors ens provoquen, a l’Illa trobem 10 nivells i ells els defineixen des de “Facilíssim” fins a “Per als que mai no es rendeixen” i és clar, l’orgull propi no es vol deixar vèncer i fixa la mirada a cadascun dels detalls de la pàgina. En aquesta proposta a mida que avancen els nivells, incrementa el nombre de diferències a localitzar, des d’una sola al primer fins a quaranta al novè, per rematar-ho tot plegat a l’últim on tornem a tenir una sola diferència que, val a dir, no vam saber trobar... Cada pàgina, amaga una finestreta, que és alhora l’enllaç a la següent escena, una manera perfecta d’enllaçar cada nou pas en aquest viatge fascinant que emprendreu acompanyant l’Estel i en Pol, dos aventurers que us animo a descobrir!

El país dels 260 clons reprèn el fil de l’Illa, de fet l’excusa per començar una nova aventura és que la bola amb la que acaba la història a l’Illa es trenca i els dos aventurers inicien una nova exploració que els durà a visitar paratges inhòspits, congressos terrorífics, restaurants fascinants i moltes sorpreses més. En aquest cas, cada pàgina amaga una pestanya que revela l’última fita a aconseguir i és alhora una pista cap a la següent part de l’aventura, els clons amagats es reparteixen en tres nivells de dificultat:
l fàcil     n no tan fàcil     p difícil



OFF
Le Seuil

Diferent. Suggerent. Agosarat. Impresindible!
En Xavier està convençut que OFF és el seu projecte més personal fins al moment. I potser també el més arriscat: un àlbum que parla dels perills de les nuclears, un llibre sense text i a més, utilitzant una paleta de colors realment fosca.

Jo la trobo senzillament espectacular. Així de breu, així de clar. OFF és una proposta visual que té la capacitat d’estimular els sentits dels lectors. És tal la força de les seves il·lustracions que s’expliquen sense necessitat de text, no ens cal, el sabem llegir. I no cal ser extraordinàriament hàbil per entendre el que ens mostra, vaig fer la prova amb el meu fill, onze anys, va llegir amb poques diferències la mateixa història que jo, però no només això, es va fixar en els matisos. El Xavier treballa els detalls amb gran destresa i, com en la major part del seu treball, si t’atures a contemplar i observar les seves il·lustracions, captes noves particularitats, fet que t’engresca a repetir la lectura amb una nova mirada i us asseguro, que cada vegada, et sorprèn, cada vegada hi veus quelcom més, quelcom nou. És espectacular la manera com juga amb la llum i el moviment imprès en les seqüències d’imatges, amb un estil molt cinematogràfic aconsegueix dotar de vida la protagonista, una parella singular aquesta caputxeta i el seu acompanyant...



L’origen de la història ens trasllada al 26 d'abril de 1986, amb un Xavier de 10 anys observant la seva mare escoltant la ràdio, que anunciava la tragèdia de Txernòbil, d‘aquells dies manté un record: una por indefinida, estranya. Sembla ser, que aquesta imatge va mantenir-se adormida a la seva memòria fins l’accident de Fukushima. Alguns mesos després del desastre japonès, sense saber massa què estava fent, com un somnàmbul, va començar a dibuixar el què esdevindria OFF. El llibre està ple de referències d'obres que l'han acompanyat durant la realització de l'àlbum: el llibre d'Igor Kostin "Txernòbil, confessions d'un reporter" (Efadós, 2006), "La Carretera" de Cormac McCarthy (Edicions 62, 2008), les pel·lícules de Miyazaky i, molt especialment la música de Trent Reznor i de Nick Cave.


Per mi, Off és una història fosca que convida a il·luminar un dels passatges més terribles de la història de la humanitat. Un llibre complex, que requereix una mirada madura, un proposta més que interessant per introduir aquest accident o l’energia nuclear com a tema, als alumnes de cicle superior de primària o primer cicle d’ESO. Una història per reflexionar, amb un treball exquisit i punyent que impacta.

Sílvia Cantos

divendres, 22 de maig del 2015

Ressenya Yo voto por mí

Títol: Yo voto por mí
Autor: Martin Baltscheit
Il·lustrador: Christine Schwarz
Edició: Lóguez, 201
Pàgines: 30
ISBN: 9788496646094
Edat: a partir de 7 anys
Nota: ♥♥♥♥

Us recomano descobrir un llibre molt adient per compartir amb els nens i nenes aquests dies en els que la política és present a tot arreu. Una proposta que ens permet parlar de les eleccions de forma senzilla i divertida.

Cada quatre anys, els animals escullen al seu rei. Al lleó li encanten les eleccions, ja que tots voten sempre per ell. Però aquesta vegada és diferent. Un petit ratolí gris diu: "Per què serveixen unes eleccions si no hi ha alternativa? Tu necessites un candidat rival perquè sinó, això no té cap sentit!" El lleó accepta i s’obre la campanya electoral. Però resulta que el ratolí no és l’únic que també vol ser rei...

Rere l’innocent text s’hi amaguen paral·lelismes molt significatius, actes de campanya, la imatge que es transmet dels candidats (no sempre fidel a la realitat), el programa electoral (en ocasions, estratègicament dirigides), promeses tan surrealistes com inútils i la conseqüent reacció d’escapisme davant preguntes directes, facilita que aquesta sigui una lectura molt interessant, ja que per una banda, dirigida als infants no deixa de ser una història amb animals, divertida, molt humor i ritme, cosa que gairebé assegura l’èxit. Però el que valoro especialment és la possibilitat d’oferir el mateix llibre a nens no tan petits i mirar de reflexionar amb ells sobre el tema, estic convençuda que poden sorgir debats d’allò més interessants ja sigui a casa o a l’escola. Una mostra d’això que dic; un dels personatges, la ovella afirma “mi lana me pertenece“, no he pogut evitar fer el símil amb un lema que va suscitar titulars i calorosos debats en l’entorn de la dona: “El meu cos és meu”.

A més podríem dir que en la col·lecció de candidats proposats en aquestes pàgines, hi trobem uns amb tendència més conservadora, d’altres força més agosarats i tot plegat (salvant les distàncies), un mostrari força extrapolable a la realitat actual. Voldria destacar el fet que mentre llegim anem trobant algunes paraules que potser els infants desconeixen i, la lectura ens ofereix una immillorable ocasió per desgranar-ne el significat: candidat, assemblea electoral, votació, abstenció o eleccions.

Si l’estil narratiu està farcit de l’humor i la ironia característiques de Baltscheit, Christine Schwarz ha imprès el mateix to en les il·lustracions, oferint un conjunt harmònic amb imatges molt atractives, dotades de volums i expressivitat. Per tot plegat, un llibre molt recomanable, sigui quin sigui el vostre color polític aquest llibre us encantarà!

Fes-ne un tastet


Sílvia Cantos

Ressenya Sara Lone

Per Mireia Martínez

Títol1: Sara Lone. 1 Pinky Princess
Títol2: Sara Lone. 2 Carcano Girl
Autor: Eric Arnoux, David Morancho
Edició: Norma Editorial, 2014 i 2015
Pàgines: 56
ISBN1: 9788467916713
ISBN2: 9788467919325
Nota: ♥♥♥♥

Coincidint amb el Saló del Còmic de Barcelona del passat mes d’abril, Norma va presentar el segon dels quatre volums totals de la sèrie Sara Lone, titulat Carcano Girl. El primer volum, Pinky Princess, havia vist la llum pocs mesos abans, però per gaudir de la tercera entrega haurem d’esperar gairebé un any. No obstant, els dos primers, a manera de díptic, tanquen un cicle i per tant, els lectors restarem tranquils durant l’interval, però sense oblidar alguns enigmes que resten oberts. 

La història del projecte de Sara Lone ve de lluny... M’ha sorprès descobrir que el guionista francès Erik Arnoux i el dibuixant barceloní David Morancho no es coneixien personalment, almenys a la fi del primer volum, tal com expliquen en les reflexions finals. Tenim, doncs, una relació virtual a base de correus electrònics i Skype, que gràcies a Internet ha permès posar en contacte aquests dos artistes. Veiem com han superat amb escreix la distància d’espai i les barreres idiomàtiques per a crear conjuntament aquesta sèrie. La creativitat no té fronteres i Sara Lone n’és una mostra, ja que el guió i el dibuix casen perfectament.
Però, qui diu que els principis són fàcils? El projecte d’Arnoux i Morancho, pels volts de 2009, no va trobar el seu lloc en la indústria editorial tradicional, i va quedar guardat al calaix. Un parell d’anys més tard, el 2011, de la mà de Sandawe, editorial francesa de BD basada en el crowdfounding, Sara Lone va aconseguir el finançament necessari per esdevenir una realitat a França. Si abans parlaven de la particular relació virtual entre guionista i dibuixant, ara trobem el micromecenatge com a nova forma d’edició. Sara Lone està ple de novetats! 
Destacar que el primer volum, Pinky Princess, va rebre el Premi al millor guió en el Saló europeu del còmic de Nîmes de 2014. 

Ens trobem davant un còmic realista que recrea un període de temps amb una estètica molt concreta, finals del 50 i principis dels 60 al sud dels Estats Units, a Texas. Un temps històric que fascina tant a Arnoux com a Morancho, i que per mitjà d’un exhaustiu procés de documentació atorguen veracitat a l’acció i l’espai. Són molts els detalls que ajuden a capbussar al lector en l’atmosfera de l’època: cartells, revistes, marques de whisky...
Sara Lone és un thriller marítim i policíac que evoca els grans clàssics del cinema americà. Una barreja perfecta entre el gènere negre, l’aventura històrica, la recerca d’un tresor, les intrigues polítiques, l’ombra de la màfia i el racisme irracional del Ku Klux Klan. Sara Lone aborda un gran nombre de trames i escenaris que configuren un àlbum de ritme trepidant, àgil i emocionant amb un toque sureño
La protagonista és Sara Lone, nom artístic de Joy Carruthers, ballarina de cabaret al Blue Parrot de Nova Orleans. La jove es veu implicada en l’assassinat del propietari del local, alhora que la policia la busca per comunicar-li la mort, en estranyes circumstàncies, del seu pare. Aquests desafortunats fets la conduiran al seu poble natal, on s’esforçarà per reflotar l’empresa pesquera del seu difunt pare. El preu que haurà de pagar per aconseguir-ho serà molt alt... 
Em captiva especialment la figura de Sara Lone, un enigma darrere una cara bonica. Tot i ser la protagonista, és una gran desconeguda. Una dona freda i distant que exterioritza poc les emocions. Què en sabem de Sara Lone? Ben poca cosa... Algunes pinzellades de la seva infantesa i la deteriorada relació amb el vell Carruthers. Estic convençuda que ens queda molt per descobrir d’aquest personatge tan enigmàtic. 

David Morancho se serveix d’un dibuix totalment digital, des de l’esbós fins al color, per a traslladar-nos hàbilment fins a l’Amèrica dels seixanta. Alhora, la veu dels personatges està esquitxada d’anglicismes que reforcen el context yankee. La composició de la pàgina és molt dinàmica, emprant diferents formats de vinyeta fins a arribar a estretes franges horitzontals que focalitzen l’atenció en una mirada o element. 
 A Sara Lone ficció i realitat s’entrecreuen. Promet una continuació del tot sorprenent que, tal com avancen els autors, se situa a Dallas, novembre de 1963... L’emoció està del tot assegurada! 


dijous, 21 de maig del 2015

Bloc de Notícies, Parlem de Còmic: GRAF Barcelona 2015


  Per Mireia Martínez
 
GRAF Barcelona 2015
Còmic d’autor i edició independent
Divendres 22 i dissabte 23 de maig de 2015
Fabra i Coats (Sant Adrià, 20. Barcelona)
www.grafcomic.com
Entrada: 1 €

Aquesta cap de setmana, nova cita ineludible per als amants del còmic! 

El divendres 22 i dissabte 23 de maig se celebra la V edició del GRAF en un marc incomparable: la Fàbrica de Creació Fabra i Coats. En el cor del barri de Sant Andreu i a tocar de la Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra, que disposa d’un fons especialitzat en còmic de referència a Barcelona. 

El festival, itinerant entre Barcelona i Madrid, torna a la ciutat comtal amb una programació molt interessant amb taules rodones, presentacions i projeccions.  El GRAF ha esdevingut un punt de trobada del còmic d’autor i l’edició independent, que dóna visibilitat a propostes innovadores i arriscades. Hi trobarem  petites editorials, artistes que aposten l’autoedició, i col·lectius que fan del fanzine autèntiques obres d’art. Més de vuitanta expositors i autors participants fan d’aquest festival el marc ideal per a reflexionar sobre el còmic, i un escenari perfecte per a conèixer  nous projectes i nous artistes. El GRAF és la prova que el còmic i la il·lustració també estan vius en cercles més reduïts, allunyats dels grans mercats i dels canals de distribució principals. Gent que creu en el què fa, i que transmet la seva passió envers el còmic, la il·lustració i l’art.

Al pot petit hi ha la bona confitura, i de ben segur que en el GRAF d’enguany hi descobrirem grans troballes!