dimarts, 28 d’abril del 2015

Ressenya El llibre del cementiri, vol. 2.

Per Mireia Martínez

Títol: El llibre del cementiri, vol. 2.
Autor: Neil Gaiman 
Adaptació gràfica per: P. Craig Russell
Il·lustrador: David Lafuente, Scott Hampton, P. Craig Russell Kevin Nowlan, Galen Showman
Colorista: Lovern Kindzierski
Edició: Barcelona: Fanbooks, 2015
Col·lecció: Comic Books
Pàgines: 164
ISBN: 9788416297214
Nota: ♥♥♥♥♥

Em complau anunciar-vos que ja podem gaudir del segon i últim volum de l’adaptació gràfica de la novel·la juvenil El llibre del cementiri de Neil Gaiman, una història inquietant poblada de fantasmes i ànimes d’ultratomba. Aquest volum conté els tres capítols finals, del sisè al vuitè, i us asseguro que no us decebrà. La fantasia i l’aventura estan garantides!

En el primer volum vam conèixer a Ningú Owens, Ning per als amics, un nen molt especial que sent un nadó va arribar al cementiri, fugint, sense saber-ho, de l’assassí de la seva família. Acollit i educat per fantasmes, en Ning va créixer en un escenari poc convencional amb el Sr. i la Sra. Owens com a pares centenaris i en Silas, solitari vampir, com a tutor. 
En aquest segon volum retrobem un Ning ja adolescent, inconformista i desafiant que mostra una gran inquietud per establir contacte amb el món dels vius. El cementiri se li fa petit, però l’exterior és ple de perills. La discreció i l’anonimat són claus per a la seva seguretat. No obstant això, es veu implicat en diversos aldarulls que poden deixar-lo al descobert. En Ning, de mica en mica, va descobrint la seva història i els secrets de la seva veritable identitat, alhora que va prenent consciència dels poders que ha desenvolupat entre fantasmes, com la capacitat de fer-se invisible o entrar en els somnis aliens. Nous personatges i vells coneguts transiten per les pàgines, amb ritme trepidant i bones dosis d’intriga per a resoldre els interrogants oberts en el primer volum. En Ning ha de fer front al seu propi destí, ha d’enfrontar-se als seus botxins per a poder viure sense por... I nosaltres, els lectors, ens convertim en testimonis d’excepció d’aquest aferrissat combat. 

Com en la primera entrega, es tracta d’una obra coral, il·lustrada per diferents artistes. El sisè capítol a càrrec de David Lafuente presenta un dibuix dinàmic i expressiu amb una paleta de colors vius. El setè capítol, que amb les seves cent pàgines constitueix el cos més important de l’obra, factura d’Scott Hampton, mostra un dibuix suau i subtil amb colors esmorteïts. I el vuitè capítol, amb il·lustracions de P. Craig Russell, Kevin Nowlan i Galen Showman, és una cloenda esplèndida tenyida de malenconia i comiat, amb una recuperada intensitat cromàtica de blaus i liles que albiren nous horitzons. 

Quan arribem a la darrera pàgina, trobem a un Ningú Owens convertit en un homenet ben plantat, de boniques i clàssiques faccions. Un jove noble, entranyable, amb bon cor i clares conviccions, que té el ferm propòsit d’abraçar la vida amb els braços ben oberts. Li desitgem tota la sort del món!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada