dimecres, 25 de març de 2015

Ressenya Moby Dick

  Per Mireia Martínez


Títol: Moby Dick
Autor: Olivier Jouvray, Pierre Alary
Edició: Dibbuks, 2014
Pàgines: 124
ISBN: 9788415850496
Nota: ♥♥♥♥

He de reconèixer que sento especial debilitat per les adaptacions en còmic dels grans clàssics de la literatura universal. Històries que han sobreviscut als embats del temps, i que alienes a les modes conserven la seva vigència per temàtica, valors o simple excel·lència, i que gràcies al còmic, reviuen una vegada més amb renovada emoció a través de la il·lustració, el dibuix i el color. Una proposta de lectura que de ben segur agradarà a lectors de totes les edats, i que és especialment recomanable per al públic juvenil, acostant-los a la màgia dels clàssics a través del còmic. I, el “Moby Dick” de Dibbuks, n’és un bon exemple, una adaptació lliure de la novel·la de Herman Melville amb guió d’Olivier Jouvray, i dibuix i color de Pierre Alary amb el suport de Didier Gonord. 

Un autèntic còmic d’aventures en alta mar de ritme trepidant. Els lectors ens convertim en membres de la tripulació del balener Pequod, vivint la història en primera persona, des de dins. L’olor de sal, el so de les onades i el vent, la nau que grinyola, l’estrèpit de les tempestes, les balenes que bufen, la remor de la batalla... Un cúmul de sensacions imaginades i evocadores que emfatitzen l’experiència lectora. 
“Moby Dick” ens explica la història d’Ismael, un jove que s’estrena en la pesca de balenes, i Queequeg, un experimentat arponer de mides colossals. Dos desconeguts units pel destí d’un vaixell, el Pequod, i els desvaris del seu capità, el mític Ahab. Obsessionat pel record de Moby Dick, la balena blanca, Ahab està disposat a perpetrar una venjança personal per acabar amb el monstre marí que li fa perdre la son i la raó. No dubtarà en conduir a la tripulació cap a un viatge sense retorn, anteposant la seva voluntat per davant de tot i tothom. Una tripulació que, perplexa, es debat entre la fidelitat al seu capità i l’instint de supervivència, davant un destí incert que es perfila a l’horitzó. El desastre és imminent i inevitable...

El guió de Jouvray sintetitza amb èxit la densitat de la novel·la, plena de descripcions i digressions. Tanmateix, és capaç de construir la complexa figura del capità Ahab. Un home colèric, boig, cegat per la seva pròpia ira, però que alhora conserva petits moments de lucidesa que comparteix amb el seu primer oficial Starbuck, el qual actua com a contrapunt, representant la raó i el seny. 
El dibuix de Jouvray, enèrgic i dinàmic, capta a la perfecció la intensitat de la història amb un acurat treball de línia i traç a manera d’esbós. El tractament de llums i ombres a través del color és excel·lent, aconseguint uns clarobscurs molt efectistes. La il·luminació puntual d’un llum d’oli en una cambra de taverna o en una humida cabina creen vinyetes molt teatrals. 
També és molt remarcable el treball del mar. Un mar a vegades plàcid i en calma de tons turqueses, i en d’altres, picat i roig, banyat per la sang vessada de les balenes capturades o en la lluita aferrissada amb el catxalot Moby Dick. Un mar esquitxat de reflexos i veladures, que es complementa amb un cel de núvols poderosos molt pictòrics, gairebé fotogràfics, amb un sol cegador a l’horitzó. 

Un còmic molt recomanable que va pujant d’intensitat fins al clímax final de la gran batalla entre l’home i l’animal. Ahab i Moby Dick en estat pur. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada