dimecres, 11 de març de 2015

Ressenya El batec del temps

Títol: El batec del temps
Autor: Cari Ariño
Edició: Ediciones B, 2015
Pàgines: 456
ISBN: 9788466655910
Nota: ♥♥♥♥


Avui us recomano una novel·la preciosa, l’espectacular debut d’una veu que caldrà seguir de ben a prop. Tres generacions de dones, un segle d’història, política, masclisme i secrets.

«La guerra fratricida estava servida.
Una catifa densa que es filtrava fins als pulmons impregnava el poble. La por havia fet tancar portalades i finestres, alhora que la gran olla plena de greuges, odis i baralles, fermentades durant mesos, prenia forma de parca.»

La fascinant història d’una nissaga de dones des del 1920 fins al 1995. El batec del temps es un addictiu relat sobre la lluita de tres heroïnes –àvia, filla y néta– que sobreviuen als prejudicis i els sotracs de la seva època. A través de les seves pàgines, coneixerem de primera mà els petits i grans canvis del segle XX, des de la dictadura de Primo de Rivera fins a les portes del mil·lenni actual, que incideixen en el cor i la vida dels seus entranyables i emotius personatges.

Cari Ariño demostra amb aquesta novel·la que té molt a dir, la seva òpera prima és una història farcida de matisos, excel·lentment documentada i curosament construïda, habitada per una sèrie de personatges tan reals i exquisidament desenvolupats que te’ls fas teus. La Lina se’ns presenta com una nena dolça d’aspecte serè i humil que provoca una gran tendresa, serà junt amb una part de la seva descendència femenina, la Veva i la Violeta, l’eix central de la trama. Tres dones diferents però fortament unides, malgrat que en ocasions, ni tan sols elles en siguin conscients.

La novel·la és un fidel retrat de l’evolució de la política del segle XX, fixeu-vos sinó amb el següent fragment on parla dels anarquistes i els falangistes: Totes dues formacions, apartades del joc parlamentari, campaven als eu aire tot invocant, romànticament, la lluita. A peu de carrer, el debat polític es resolia amb arguments acompanyats de punys i pistoles.

«L’home que li acariciava la mà i de qui estava profundament enamorada era, legalment, el seu amo.»

També és un catàleg de posicions femenines a través del segle en el qual, possiblement, més ha evolucionat el paper de la dona, trobarem des de l’absoluta submissió envers el marit i la societat, fins a la independència gairebé absoluta dels anys noranta, les tres protagonistes són en sí mateixes una evolució.

«Aquell episodi li va ensenyar que, encara que fos a Tarragona, vivia en una societat tallada amb el mateix patró que la de totes les Auroritas del món, on la dona no tenia més paper que servir amb submissió l’home.»

Secrets que s’insinuen però no acaben de desvetllar-se capturant l’interès del lector, emocions i acció a dojo en un segle convuls i un punt d’humor que ens arriba a través de les ones radiofòniques amb Elena Francis. Res no hi manca ni res hi sobra en aquest Batec del temps, o ben pensat sí, hi faltes tu lector!

«Dóna’m la vida tal com raja. No siguis el meu cavaller, ni el meu príncep, ni el meu somni. Sigues el meu company amb vestit de cada dia, sense armadura.»


Sílvia Cantos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada