dimarts, 24 de febrer del 2015

Ressenya Come Prima

Per Mireia Martínez

Títol: Come Prima
Autor: Alfred
Edició: Salamandra Grahic, 2014
Pàgines: 230
ISBN: 9788416131020
Nota: ♥♥♥♥

“La ausencia...
Cuando se alarga demasiado borra las caras...
Es peligroso.”

Come Prima, guardonada amb la Fauve D’or (Premi a la Millor Obra) en el Festival d’Angoulême de 2014, va inaugurar fa poc més d’un d’any el catàleg de Salamandra Graphic. Tota una declaració d’intencions del nou segell editorial dedicat a la novel·la gràfica, apostant per la qualitat i per obres de primeríssima línia.

Fabio i Giovanni Foscarini són dos germans, que després d’anys sense contacte, emprenen un viatge en cotxe de França cap a la seva Itàlia natal. L’objectiu, rendir un darrer homenatge al pare recentment mort. El viatge, una autèntica peripècia per les carreteres secundàries dels anys 60, es converteix en un veritable tour de force entre els dos germans. El petit habitacle del Fiat 500 esdevé un univers particular i familiar on afloren anys de ressentiments i retrets. El Fabio i el Giovanni són dos homenots que desprenen testosterona per tots els porus de la pell. Criden, discuteixen i s’esbatussen, exterioritzant la rancúnia que els corroeix per dins amb un efecte curatiu i purgatori. Serem testimonis de la seva metamorfosi, de com es desprenen dels seus propis fantasmes i enderroquen els murs que els separen, i de mica en mica, la seva relació evoluciona cap al perdó i la reconciliació d’uns llaços que ni el temps ni els infortunis de vida poden trencar.

A Come Prima destaquen tres elements que esdevenen claus en el discurs narratiu: els flashbacks, el color i el paisatge. Els dos germans comparteixen un passat que coneixem a través de diversos flashbacks. Unes vinyetes que recullen instantànies puntuals aparentment inconnexes, però que en flashbacks posteriors es completen i omplen buits per a donar sentit a tota la història. Una història que es remunta a la Itàlia feixista de Mussolini i a la desfeta de la Segona Guerra Mundial amb totes les seves conseqüències. Per tant, els lectors descobrim els secrets del passat en petites dosis, a través d’aquestes imatges evocadores i dels diàlegs reveladors entre Fabio i Giovanni. El tractament gràfic dels passatges de records es diferencia clarament de l’acció actual, amb un fons en to crema i unes pinzellades planes i esquemàtiques en color torrat i blau fosc.

El color té molt protagonisme al llarg de tot el còmic, ja que crea atmosferes i connecta clarament amb l’ànim dels personatges. Alfred utilitza el blau fosc per a les nits plujoses, el taronja intens per a les postes de sol o el violeta per a l’alba. Un univers de color ric i suggerent, que es complementa amb un dibuix ferm i expressiu. En Fabio i en Giovanni traspuen caràcter amb barba de dos dies, celles gruixudes i mirada salvatge.

Per últim, el paisatge que discorre a través de la finestra és part inherent del viatge. El lector gaudeix dels paratges pels quals el Fiat 500 passa durant quilòmetres i quilòmetres. Una natura emfatitzada per il·lustracions a pàgina sencera on el cel i els núvols prenen protagonisme, núvols esfilagarsats que esquitxen el cel de Fabio i Giovanni.

Alfred, nom artístic de Lionel Papagalli (Grenoble, França, 1976), crea una història on the road enèrgica i sensible alhora, que deu el seu nom a una famosa cançó dels anys 60 interpretada per Tony Dallara. Amb episodis tan memorables com una conversa entre llençols blancs que voleien, un descans en un olorós pati de tarongers, passant pel poder alliberador d’un gos que es creua en el camí de Fabio. Una història sobre la redempció personal de l’individu, i de les sorpreses que ofereix la vida. Come Prima és una tornada als orígens i un renaixement que permet albirar nous horitzons.

Mireia Martínez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada