Ressenya Motril 86

Títol: Motril 86

Autor: Muriel Villanueva

Edició: Proa, 2013

Pàgines: 288

ISBN: 9788475884226

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la de sensacions, una bonica història que navega entre el record i la imaginació d’una dona que es troba a les portes de la maternitat.

L’any 1986 la Mar, de deu anys, engega unes vacances amb una de les seves dues mares. Mentre la biològica atén la botiga de Barcelona, la nena marxa a Motril amb la Paula, que allà exerceix de professora i comparteix pis davant el mar. El trajecte en cotxe juntes, en què recullen un jove autoestopista descarat, canten cançons i es discuteixen per qualsevol ximpleria, és una prova de foc. L'estada a la costa de Granada, on la Mar fa noves coneixences, és una intensa aventura d'iniciació als sentiments i a la vida.

La Muriel juga hàbilment amb l’estructura de la història saltant del present al passat, traslladant-nos amb increïble senzillesa als anys 80. Amb una excel·lent riquesa en les descripcions, que amb tot luxe de detalls aconsegueix situar-nos a l’època que ella vol i amb la que enamorarà, sobretot, als que superem la trentena, que vam conviure amb els llibres de “Tria la teva aventura”, aquelles enganxifoses però adictives mans que llançàvem contra vidrieres i televisors, els fastigosos blandiblup, les bambes Victòria, les col·leccions de cromos i els radiocasset a piles amb les imprescindibles cintes TDK.

A «Motril 86» la música és la gran aliada de l’autora, amb un repertori format per Alaska, Rick Astley, els Pets, Lluís Llach o Martirio entre d’altres el lector s’endinsa en la narració i viu amb força algunes escenes, com la que emmarca “madurito interesante” de la Martirio, sense cap mena de dubte, podem afirmar que aquesta novel·la té la seva pròpia banda sonora.

Al punt d’origen trobem una dona embarassada que sent la necessitat de reviure un moment especial de la seva pròpia infantesa, davant la inevitable por a la seva imminent maternitat. L’autora desgrana com una nena de deu anys creix en un format de família poc habitual a l’època, envoltada de dues mares i una colla d’amics i coneguts entranyables, divertits i en algun cas, d’allò més peculiar, no us perdeu el genial Flores, un caradura divertit que no té preu.

En aquestes pàgines conviuen escenes sorgides d’una imatge, en ocasions evocadora d’un record dolç i, en d’altres un puntet amarg, un relat intens amb moments divertits i fins i tot un pèl surrealistes, vaja com els que hem viscut tots aquells que tractem amb nens i nenes sense pèls a la llengua (o sigui, tots!)

Aquí tens un tastet del llibre  

Sílvia Cantos