dimarts, 9 d’abril del 2013

Ressenya El fruit del baobab


Títol: El fruit del baobab
Autor: Maite Carranza
Edició: Edicions 62, 2013 (català)
Edició: Espasa, 2013 (castellà)
Pàgines: 352
ISBN: 9788429770070
Nota: ♥♥♥♥♥



Avui us recomano una novel·la intensa i emotiva, molt emotiva! Farcida de passatges estremidors, ens convida a veure diferents visions d’un fet que ens encongeix l’ànima amb una simple paraula: ablació.

«He vist la cicatriu, el buit irreparable del tros de carn que em van extirpar.
Hi he passat el dit per damunt. Res. Angúnia i prou.
No he sentit el que la Marta Cardona sent i que la fa tornar boja.
Ara sé el que la ngansimbah em va tallar.
Ara sé el que no tindré mai.
I no els ho perdono.» 

Hi ha qui jutja un llibre per la seva coberta i hi ha qui ho fa per les seves primeres pàgines, no em compto en cap d'aquests grups però crec que cal destacar que aquest llibre té una imatge de coberta força evocadora amb aquesta fisonomia mig dibuixada en l'aire, però sobretot té un inici absolutament absorbent i captivador, en una sola pàgina la Maite ens dibuixa una imatge que ens suggereix un munt d'incògnites que confiem ens desvetllarà més endavant, és inevitable, ja ens ha atrapat.

Aquesta és una història de dones, elles són les protagonistes indiscutibles d’una història femenina, de solidaritat femenina, un relat d’amistat, amor i dolor. L’Aminata, una dona torturada per la certesa d'assemblar-se a la seva mare, una dona rebel i extravagant que va cometre el greu pecat d'enamorar-se del seu marit, amb ella prenem consciència d'un fet terrible, quan es planteja que ja és una mica europea donat que ja no està preparada per entomar la mort d'un petit ni encaixar-la amb resignació. La Binta, «És una bestiola espantada, malfiada. Una noia de catorze anys sense clítoris. Un àngel mutilat». Filla de l’Aminata, és una noia que desperta a l'adolescència, intel·ligent i responsable que amaga el dolorós record de l'excisió, com un núvol fosc sobre el seu cap. Amb ella viurem el tendre despertar d'una adolescent a l'amor romàntic amb la màgia dels versos de Papasseït. La Lola, l'estranyesa, la soledat, la curiositat, la tendresa. Una dona capaç d’emprendre una campanya personal per evitar la mutilació de la petita Fatou, i en la seva croada topa amb una interessant pregunta: «Com pots parlar a algú d'una cosa que no sap què és?». Tres personatges fascinants que ens emocionen i captiven a cada pàgina.

Actualment hi ha cent cinquanta milions de dones al món mutilades, tallades, escindides, cosides, anul·lades, privades del desig i del sexe i se suposa que ho hem d'entendre com una tradició, una pràctica cultural justificada amb raons errònies com ara el control de la fertilitat, funcions reproductives, raons d’higiene i estètiques o motius religiosos. Jo he de reconèixer que no vaig poder evitar revelar-ne mentre llegia aquest passatge: «Ja se sap: la dona, la sang i el dolor van emparellats. La purificació, la menstruació, la nit de noces i el part. El patiment és llei de vida si has nascut en femení.»  

La Maite ens transporta amb les seves lletres als orígens africans de l'Aminata, amb una sensacional descripció de tradicions, paisatges i gastronomia fins al punt d'aconseguir que el lector sigui capaç de veure aquells colors i sentir les olors i les músiques descrites només tancant els ulls. Una novel·la preciosa que desgrana passatges magnífics com aquesta descripció del que pot representar la lectura: «La Binta frueix amb un llibre a les mans. Quan ressegueix amb la vista aquelles formigues arrenglerades a la recerca del formiguer, que l'Aminata no sap interpretar i que es diuen lletres, els ulls li fan pampallugues i s'envola amunt, lluny, la mirada perduda, el somriure erràtic, els pensaments surant al voltant de les paraules, idees, móns i personatges que ella, analfabeta no pot abastar».

Un títol imprescindible per qualsevol lector amant de la literatura de qualitat, el salt a la novel·la per adults d’una reconeguda autora de literatura juvenil, amb una narració que desitjo esdevingui una llavor que germini en la consciència de molta gent, creieu-me quan us dic que «El fruit del baobab» és un regal per als sentits.

Aquí us deixo un tastet de la novel·la.

Sílvia Cantos

2 comentaris:

  1. Una novel·la preciosa que m'ha impactat i m'ha obligat a fer-me preguntes. Tal com diu la autora, en aquest llibre no hi ha bons ni dolens. Hi ha dues cultures amb una dona valenta que intenta fer de encaix entre dos mons i dues generacions.
    Molt recomenable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord Maria, moltes gràcies per la teva aportació.

      Elimina