dimarts, 26 de febrer del 2013

Ressenya El dia que la Saïda va arribar

Títol: El dia que la Saïda va arribar
Autor: Susana Gómez
Il·lustrador: Sonja Wimmer
Traducció: Txell Freixinet
Edició: Takatuka, 2013
Pàgines: 36
ISBN: 9788492696864
Edat: de 4 a 8
Nota: ♥♥♥♥♥


El títol que avui us proposo és un àlbum il·lustrat carregat de bellesa i sensacions que ens arriben a través de la màgia de les paraules, i que ens mostra una realitat cada cop més present en la nostra societat, la diversitat cultural.

La Saïda acaba d'arribar des d'un altre país, el Marroc i no aconsegueix comunicar-se amb els seus companys, sortosament es troba amb una altra nena que en el seu afany per trobar les paraules perdudes de la nouvinguda, s'adona que ajudant la Saïda ella també hi guanya molt.


El tàndem format per Susana Gómez i Sonja Wimmer ens presenta un àlbum preciós, que combina amb un equilibri exquisit text i il·lustracions. La història no és nova, una nena que arriba de fora i necessita integrar-se, ara bé el tractament que li han donat, tan senzill com la lògica que tenen els infants, el converteix en un treball a tenir molt en compte, a considerar-lo una eina molt útil a l'aula on es vulgui treballar la interculturalitat i al mateix temps, un títol amb moltes possibilitats de triomfar en una hora del conte, si el narrador s'atreveix a donar veu al joc escrit de paraules estic convençuda que captarà l'atenció dels seus oients amb aquest títol pot esdevenir un autèntic repte.

«I vam saber que en totes les llengües hi ha paraules
càlides com l'alè i d'altres de fredes com el metall.
Paraules que acosten i paraules que separen.
Paraules que fan mal, paraules que fan riure.
Paraules que fan pessigolles quan es diuen i d'altres
que només de sentir-les és com si ens acaronessin per dins.»


Aquest és el segon títol que publica l'autora, Susana Gómez, ella afirma que en el primer el van inspirar els ulls del seu nebot, mentre que en aquest segon, el de Saïda, els ulls d’una nena d’una escola petita i formosa. Trobo que Sonja Wimmer, ha sabut donar importància a aquest detall aconseguint que puguem llegir en les mirades de les dues protagonistes molt més del que ens expliquen les seves pàgines, una mostra més del domini d'aquesta alemanya establerta a Barcelona des de fa anys que ha vist reconegut el seu treball amb diversos guardons com el Moonbeam Children's Book Awards l'any 2011, i l’International Latino Book Awards el 2012.

Amb aquest llibre els infants realitzaran una breu immersió en un mestissatge de cultures, la catalana i l'àrab a través d'imatges iconogràfiques, gastronomia i literatura, i per descomptat, les indispensables paraules, aprenent que transmeten molt més que un simple significat.

Sílvia Cantos

diumenge, 24 de febrer del 2013

Ressenya L'home desconcertat

Títol: L'home desconcertat
Autor: Tian Riba
Edició: Columna, 2013
Pàgines: 240
ISBN: 9788466414043
Nota: ♥♥♥♥

Un retrat íntim i actual sobre el trànsit a la maduresa d’un periodista a prop dels quaranta, escrit amb ofici, ritme àgil i amb un protagonista que tot i saltar de llit en llit no deixa de ser un romàntic desencisat.

Amb aquesta primera novel·la l'autor reflexiona sobre el seu ofici, la política i Catalunya, tot parlant-nos de la vida d'en Bru, un periodista de la secció de política de 35 anys, acabat de separar i amb dos fills en el decurs de 15 intensos dies de campanya electoral. Un home que no té por a declarar obertament que no entén les dones, a qui la pressa per ser gran l'ha portat a sentir-se gran abans d'hora i a enyorar tot allò que representava per ell «Els goonies», una història sobre la recerca de tresors perduts.

La narració d'aquesta novel·la és un retrat sincer i directe de la decebedora realitat que viu una bona part de la generació X, que navega a la recerca de la seva identitat mentre és assetjada per el fantasma de la depressió «Hem construït una puta societat en què està prohibit estar trist, l'obligació és ser permanentment feliç. I això ens angoixa encara més», però tot i així, l'autor ha estat capaç de plantejar situacions còmiques com l'escena protagonitzada per en Bru i el seu amic Gaddafi, gairebé una discussió de parella que resulta impossible de llegir sense somriure.

«L'home desconcertat» s'escolta, les múltiples referències musicals que hi trobem ens ho posen molt fàcil, Bruce Springsteen, Mishima o Katie Melua posen la banda sonora a aquestes pàgines. No us perdeu la conversa que en Bru manté amb l'Amelie, en la qual ella li suggereix una ruta descobrint una col·lecció de llocs insòlits de Barcelona.

La narrativa d'en Tian és generosa quan a sensacions, una lectura que entre d'altres es mereix l'adjectiu "estimulant" i com a mostra una proposta d'allò més provocadora: les seven textures”, jo n'he pres bona nota i us recomano que feu el mateix ;)

Llegeix aquí les primeres pàgines

Sílvia Cantos

dijous, 21 de febrer del 2013

Ressenya Flora y el flamenco

Títol: Flora y el flamenco
Autor: Molly Idle
Il·lustrador: Molly Idle
Edició: Barbara Fiore Editora, 2013
Pàgines: 40
ISBN: 9788415208235
Edat: A partir de 4 anys
Nota: ♥♥♥♥



Avui us porto un àlbum preciós! La història del naixement d'una entranyable amistat entre una nena i un flamenc narrada magistralment, sense necessitat d'utilitzar paraules, una de les darreres publicacions de l'editorial Barbara Fiore, un segell sensacional que cuida al detall cadascuna dels seus títols.


La complicitat que s'estableix entre els dos protagonistes s'encomana als lectors, que gaudiran descobrint cada nova imatge, algunes amagades rere pestanyes que afegeixen dinamisme a unes pàgines que respiren. Molly Idle té un estil molt personal, basat en formes suaus i arrodonides, personatges molt expressius i una incontestable habilitat per focalitzar l'acció sense necessitat de complements excessius. El tema central d'aquest àlbum és la dansa, un element recurrent en el treball de l'americana, treballades essencialment en color rosa, les il·lustracions d'aquesta història mostren figures molt estètiques típiques del ballet clàssic, representades amb el volàtil caràcter d'una criatura que com tots sabem, pot passar de l'eufòria a la rabieta en pocs segons, generant unes imatges bellíssimes, emmarcades per unes delicades branques de cirerer.

L'autora mostra un gran domini en l'art de dotar les il·lustracions de moviment i els seus personatges de l'expressivitat necessària per transmetre emocions, probablement els cinc anys que va passar treballant als estudis d'animació DreamWorks hi van tenir molt a veure.



Per la sensibilitat que transmet, per la seva bellesa senzilla i sobretot, per la facilitat amb la que et dibuixa un somriure al mirar-lo, us recomano de tot cor que no deixeu passar la ocasió de gaudir d'aquest àlbum il·lustrat.

Sílvia Cantos

dimarts, 19 de febrer del 2013

Ressenya Tres gallines i un paó

Títol: Tres gallines i un paó
Autor: Lester L. LaminackIl·lustrador: Henry Cole
Traductor: Raquel Solà
Edició: Editorial Joventut, 2013
Pàgines: 36
ISBN: 9788426139788
Edat: A partir de 4 anys
Nota: ♥♥♥♥


Compartir una estona de lectura amb un infant pot ser una experiència extraordinària, què ens pot ajudar a aconseguir-ho? Per descomptat, la tria d'un bon títol. I com sabem quin és un bon títol? Doncs personalment penso que encertarem la nostra elecció quan a nosaltres, com a narradors, ens agradi la història i les il·lustracions que l'acompanyen, si ens trobem amb un llibre que ens resulta avorrit, creiem que és una història pesada, les il·lustracions són tedioses o el pitjor de tot: ens és indiferent, oblideu-vos-en! Una garantia d'èxit sol ser que la història inclogui un toc d'humor, a poder ser irreverent ;-)


La granja és un lloc tranquil on tothom té la seva feina i ningú es queixa... fins que arriba un infeliç paó que ho capgira tot. Gràcies al paó s'aturen nous clients a la granja i el negoci va prosperant. Però a les gallines no els agrada que el nouvingut rebi tota l'atenció mentre elles romanen al galliner fent tota la feina dura. El vell gos savi, en veure apropar els problemes, proposa realitzar un intercanvi de treball. El que segueix és la divertida història de tres gallines que intenten guarnir-se per aturar el trànsit i un paó molt angoixat que no sap com pondre un ou.


Si hi ha una característica que comparteixen tots els infants (i molts adults), és la immensa fragilitat de l'ego humà, allò que tenen els altres sempre és millor que el que tenim nosaltres, i aquest divertit conte ho explora tot revelant que quan un enveja la feina de l'altre i decideix intercanviar rols, de vegades descobreix com n'és de difícil aquest treball, tot que d'entrada no ho semblava. Tant el paó com el trio de gallines protagonistes estan hàbilment dotades d'expressió, són deliciosament divertides i aconsegueixen arrencar riallades a tot el lector que es decideixi a llegir la seva història i observar les seves il·lustracions, Laminack i Cole han sabut trobar un mateix to còmic que converteix aquest àlbum en una magnífica tria per compartir amb els nens i nenes unes rialles i us assegura un èxit rotund.

Sílvia Cantos

diumenge, 17 de febrer del 2013

Ressenya El somni d’en Mateu


Títol: El somni d’en Mateu
Autor: Leo Lionni
Il·lustrador: Leo Lionni
Traductor: Marta Borrás
Edició: Hipòtesi-Kalandraka, 2013
Pàgines: 32
ISBN: 9788415170266
Edat: a partir de 4 anys
Nota: ♥♥♥♥♥


L’àlbum il·lustrat que us presento avui suposa la reedició d'un ítem més, d’una llista de més de 40 llibres escrits per un dels més grans prestigiosos escriptors de literatura infantil àmpliament reconegut per la crítica especialitzada, que compta entre ells amb alguns clàssic de la literatura infantil com poden ser   «Frederick», «Neda-que-neda» o «El petit Blau i el petit Groc», naturalment us parlo de Leo Lionni.

L'art és un aparador de coneixement i de cultura del món sencer, és també una expressió de creativitat i llibertat i un camí  per transformar la realitat. Precisament d’això ens parla aquesta història, més concretament ens narra la primera visita a un museu, visita que canvia la vida d'en Mateu i li serveix per enfocar les seves aspiracions: de viure en unes golfes humils, passarà a viatjar  i exposar les seves obres d'art a sales de prestigi internacional.

 

Leo Lionni, un dels precursors del que avui dia anomenem àlbum il·lustrat, va demostrar al llarg de la seva producció literària, un domini excepcional a l’hora de transmetre emocions amb la seva obra, la gran influència que va tenir l’art en la seva vida des de ben petit (la seva mare va ser cantant d'òpera i el seu oncle Piet, un gran aficionat a la pintura), va deixar empremta en els seus llibres, sense anar més lluny, en l’inoblidable «Frederick» ens va apropar a la poesia amb exquisida sensibilitat. En aquest títol trobem una fórmula similar a la emprada en aquell títol, però aquesta vegada, l’autor ens convida a descobrir alguns estils artístics: al classicisme dels retrats històrics, a les natures mortes i a les avantguardes pictòriques com ara l'impressionisme, el cubisme o el surrealisme.


«El somni d’en Mateu» és un d’aquells àlbums que tant m’agrada recomanar, perquè acompleix la funció bàsica dels contes narrant-nos una història,  però a més a més, ens permet iniciar als nens i nenes en l'art i en la interpretació de les formes i dels colors, disciplines imprescindibles per a formar persones amb llibertat de pensament i vida, estic convençuda que una educació plena d’estímuls, d’experiències i sabers ajuda molt en aquesta tasca, i àlbums il·lustrats com aquest que us recomano avui haurien de ser indispensables a totes les escoles, doncs a través d'una història propera i plena de  fantasia i, amb unes il·lustracions descriptives de gran riquesa cromàtica fetes amb la tècnica del collage, l'autor comparteix amb els lectors les seves dues grans passions: l'art  i la música.

Aquí us deixo una web molt recomanable amb un munt d'activitats per complementar la lectura d'aquest i altres títols de Leo Lionni.

Sílvia Cantos

dijous, 14 de febrer del 2013

Ressenya Ensueños



Títol: Ensueños

Autor: David Aceituno

Il·lustrador: Conrad Roset

Edició: Lumen, 2012

Pàgines: 88

ISBN: 9788448833800

Edat: a partir de 9 anys

Nota: ♥♥♥♥♥




«La ensoñación es como una vela:
algo que se apaga al menor golpe de viento.
Un estado en el que se entra y del que se sale
sin que te des cuenta. Es lo que separa
la vigilia del sueño, lo que tiembla entre el antes y el después.
La ensoñación es pura magia»


I aquest àlbum il·lustrat que us presento avui és senzillament això, pura màgia, una preciosa col·lecció d’il·lustracions que vesteixen una història que ens convida a deixar volar la imaginació de la mà de l’Alícia, una investigadora col·leccionista de somnis amb la qual després de descobrir en què s’assemblen els somnis a les finestres i visitar la botiga de somnis del doctor Rudolf, ens sotmetrà a un exhaustiu test de somnis mitjançant el que podrem descobrir qui som tenint en compte allò que somiem. No ho dubteu i aventureu-vos en aquest viatge oníric per un món de fantasia.



Navegant per les pàgines d’aquesta joia descobrireu quins són els requisits necessaris per convertir-se en el noi o la noia dels somnis d’algú, rebreu inestimables consells per a gaudir al màxim dels somnis i segurament us sorprendreu en esbrinar que existeix un arbre ben particular que tot escoltant els somnis xiuxiuejats els converteix en preciosos vestits d’alta costura.


M’ha agradat molt l’hàbil manera amb la qual David Aceituno ha introduït contínues referències literàries de la mà dels somnis de personatges tan coneguts per tots com poden ser l’enginyosa Mary Poppins, la dolça Wendy, un infant que en créixer seria conegut com l’intrèpid Barbanegra, la gentil Ventafocs, l’entranyable Petit Príncep, la valenta Dorothy, el temperamental Doctor Jekyll i Mr. Hyde, la Bella dorment, fins i tot trobarem la Caputxeta vermella i el seu curiós mètode per a prendre decisions.



David Aceituno repeteix la fórmula que tan bons resultats li va donar el seu treball «Besos que fueron y no fueron» (Beascoa, 2011), amb la creació d’un àlbum que seguint un fil desgrana múltiples petites històries entrellaçades entre elles destrament, permetent múltiples lectures i convertint aquest àlbum una magnífica elecció per llegir una estona breu o esplaiada o simplement per regalar-se la vista amb les il·lustracions creades per Conrad Roset, de les que no sabria amb quina quedar-me.


Només em resta recordar-vos que per a caçar somnis al regne de les papallones gegants és necessari un conjur que probablement us resulti molt literari


«¡La vida es sueño y los sueños, sueños son.

Ven aquí ahora mismo, si esa es tu condición!»


Sílvia Cantos

dilluns, 11 de febrer del 2013

Ressenya La Bibliotecària d'Auschwitz

Títol: La Bibliotecària d'Auschwitz
Autor: Antonio G. Iturbe
Edició: Columna, 2012
Pàgines: 512
ISBN: 9788466415392
Nota: ♥♥♥♥♥


Avui us parlaré d'una novel·la dura, que requereix una lectura amb pauses per pair l'horror que s'hi narra, però creieu-me quan us dic que agraireu haver-ho fet, doncs també és una història carregada d'emoció, unes pàgines que transmeten un innegable amor envers els llibres «No hi feia res quantes barreres posessin tots els Reichs del planeta, perquè si obria un llibre se les podria saltar totes», no endebades els llibres sempre han estat molt perillosos ja que fan pensar...

Un grup de presoners jueus al camp de concentració d’Auschwitz aconsegueixen reunir una petita biblioteca clandestina, formada per només vuit llibres. Una adolescent de catorze anys, la Dita Adlerová, és l’encarregada de custodiar els llibres, que serveixen per instruir i alhora protegir el mig miler de nens que malviuen al “camp familiar” d’Auschwitz. La literatura serà també, alhora, la cuirassa amb què la Dita intentarà protegir-se de l’horror que l’envolta.

La novel·la ens narra l'experiència d'aquesta jove de catorze anys que esdevindria la bibliotecària de la que sens dubte podríem considerar la biblioteca pública més minsa, amb només vuit volums i probablement, una de les més estimades per els qui la tiraren endavant, jugant-se la pell davant els nazis. Des de la primera pàgina l'autor demostra una immensa virtuositat amb les lletres descrivint una col·lecció d'escenes que t'encongeixen l'ànima «No hi havia música de bandes, no hi havia rialles ni bullícia, no hi havia aclamacions ni xiulets. Era una desfilada muda», i és que tots som poc o molt, coneixedors de l'horror que visqueren els milions de persones que foren confinats a aquell camp de concentració però, som conscients del que allò va suposar?

La lectura de la Bibliotecària d'Auschwitz és l'emotiu relat de l'esfereïdora experiència d'una nena que va haver de créixer a la força, que ho va fer amb una valentia i un sentit del deure que és en sí mateix una lliçó: «Una lliçó: sobreviure. Sobreviure unes quantes hores més, i així sumar un dia més, que afegit a altres podrà convertir-se en una setmana més. I així successivament: no fer mai grans plans, no tenir mai grans objectius, tan sols sobreviure a cada moment. Viure és un verb que només es pot conjugar en present.».

M'agrada el raonament d'Iturbe, ens diu que les novel·les afegeixen a la vida el que li falta, i els compara amb una màquina del temps, estic d'acord amb ell quan diu que començar un llibre és com pujar a un tren que et porta de vacances, poden ser a una destinació exòtica, amb un component cultural, farcides d'emocions, esdevenir una aventura o un parèntesi de relax a la nostra vida, però sigui el que sigui, sempre ens deixaran alguna cosa, records, això també ho fan els bons llibres, les grans històries deixen empremta a la nostra memòria.

L'infame doctor Mengele és un personatge sinistre que reuneix en una sola persona tot el mal en la seva definició més pura, un home que amb els seus actes va guanyar-se a pols el malnom de “L'àngel de la mort”, personatge aparentment desprès de tota emoció, ben al contrari del que provoca aquesta lectura i especialment moments com la narració dels fets succeïts la nit del 8 de març de 1944, és tràgicament colpidora, tant o més que la nevada gris que es produeix l'endemà, una nevada que té un impacte en la moral dels confinats a Auschwitz i en el propi lector.

No podia deixar en l'oblit la petita biblioteca amagada al Bloc 31 d'Auschwitz-Birkenau, aquests vuit títols que van esdevenir en ocasions, tot un món per als seus usuaris i sobretot per la intrèpida bibliotecària que els custodià fins l'últim dia deixant de banda els perills que això podia suposar per a la seva integritat física, cadascun d'aquests volums era considerat un autèntic tresor, però permeteu-me la llicència d'enumerar-ne dos especialment: «Les aventures del bon soldat Svejk» de Jaroslav Hasek, un llibre que va obrar el miracle d'aconseguir fer somriure ànimes totalment desolades que havien perdut tota esperança de sobreviure i «El comte de Montecristo», d'Alexandre Dumas amb el protagonista de la qual la Dita s'hi veurà reflectida en més d'una ocasió.


Finalitzaré la ressenya amb un breu passatge d'aquesta meravellosa novel·la que posa de manifest un sentiment present al llarg de tota la història i que personalment m'ha emocionat, de fet tota la lectura m'ha mantingut en un constant estat de sensibilitat a flor de pell que de ben segur compartiran amb mi tots els lectors que s'animin a llegir-la, perquè tot i que és una narració dura, la d'uns fets terribles que ningú hauria d'oblidar per evitar que en un futur, no es torni a produir mai res de semblant, de la mateixa manera que el «Diari» d'Ana Frank ha esdevingut una lectura prescriptiva per als escolars, «La Bibliotecària d'Auschwitz» d'Antonio G. Iturbe també hauria de ser-ho.

«És veritat: la cultura no és necessària per a la supervivència de l'home, només ho són el pa i l'aigua. I és cert que amb el pa per menjar i l'aigua per beure se sobreviu, però només amb això mor la humanitat sencera. Si l'ésser humà no s'emociona amb la bellesa, si no tanca els ulls i posa en marxa els mecanismes de la imaginació, si no és capaç de fer-se preguntes i entrellucar els límits de la ignorància, és home o és dona, però no és persona»

Llegeix aquí el primer capítol

Sílvia Cantos

divendres, 8 de febrer del 2013

Ressenya Les princeses també es tiren pets

Títol: Les princeses també es tiren pets
Autor: Ilan Brenman
Traductor: Josep Franco
Il·lustrador: Ionit Zilberman
Edició: Bromera, 2011
Pàgines: 30
ISBN: 9788498248753
Edat: de 3 a 8 anys
Nota: ♥♥♥♥♥

 
El pare de Laura va agafar el llibre secret de les princeses i li va contar a la filla una cosa que no sabia ningú... Acompanya a aquesta nena i descobreix aquest secret que la gent desconeix.

És ben cert, que per més que hi hagi qui s’entesti a negar l’evidència les nenes, en la seva majoria, passen en algun moment de la seva infantesa per una fase tan ineludible com pastelosa: el període rosa com diria Picasso o l’etapa princesa, com diem moltes mares. Tu ja pots lluitar contra les tendències i els arquetips establerts que si toca, toca. I arribats aquest punt només ens queda resignar-nos i posar-hi bon humor.

L’editorial Bromera fa una meravellosa aportació a totes les famílies que tinguin la intenció de posar un toc d’humor a les històries roses, i ens fa arribar aquesta enginyós i divertidíssim conte: Les princeses també es tiren pets del prolífic brasiler Ilan Brenman. En aquest àlbum es posa de manifest els més de setze anys que fa que aquest home es dedica a la narració oral, doncs ha inserit a la història un ritme que permet fer-ne una narració amena i sobretot molt divertida, que desmitifica l’aura de perfecció atribuïda a les princeses.

Les il·lustracions es conjuguen amb el text amb el mateix punt humorístic, que permet jugar amb aquest llibre oferint un catàleg d’opcions: una història de mida perfecta per ser narrada als més petits sense fer-se pesada; una tria immillorable per a una hora del conte, ja que el tema i la imaginació que hi ha posat ho converteixen en un conte genial. I un àlbum per ser llegit per primers lectors ja que s’ha emprat una tipografia molt clara. Remarcable també el treball d’Ionit Zilberman, com a mostra de la il·lustració val la pena fixar-se en els detalls, ja que l’autor hi ha posat molta cura, us recomano que us fixeu en la representació gràfica dels pets: molt ben trobada i divertida.

Per tot això i el que trobareu vosaltres en volar per les seves pàgines, penso que aquest àlbum hauria d’estar a totes les llibreries i biblioteques a l’abast de qualsevol infant, se senti o no princesa i mentrestant aquí us deixo l'audio d'aquest divertidíssim conte. 

Sílvia Cantos