divendres, 28 de desembre del 2012

Ressenya El mocador màgic

Títol: El mocador màgic
Autor: Joan González, María José Moya
Il·lustrador: Agnès Capella
Edició: Salvatella, 2012
Pàgines: 32
ISBN: 9788484127369
Edat: a partir de 4 anys
Nota: ♥♥♥♥♥

No voldria acabar l'any sense recomanar-vos una història de Nadal, una d'aquelles entendridores que porta per estendard els sentiments més humans que tot sovint són oblidats i substituïts per el més simple materialisme, un autèntic conte de nadal seguint l'essència del clàssic de Dickens.

La meva proposta la trobareu publicada per l'editorial Salvatella, es tracta d'«El mocador màgic», una preciosa història que parla del càncer i de l'amor, un amor que porta a un nen, en Luigi a demanar als reis un únic regal:un mocador, però no un mocador normal i corrent, sinó un de ben especial, així el descriu a la seva carta als reis mags:

«Un mocador màgic per cobrir el cap de sa mare. Un mocador que fos més bonic que totes les cabelleres rosses de les mares dels seus amics. Un mocador amb dibuixos i colors que, quan el portés la Bego, la fes sentir la mare més alegre del món. Però sobretot, hauria de ser un mocador que la guarís.»

Un conte dolç i entranyable, carregat d'emoció que ens conduirà a un viatge màgic fins a París, acompanyant a ses majestats els Reis d'Orient per acomplir el desig d'un nen que decideix prescindir de totes les joguines a canvi de veure la seva mare recuperada. Felicito als autors per haver sabut tractar un tema tan complicat com és el càncer, d'una manera tan delicada i ben treballada, tant el text com les il·lustracions són perfectes per compartir-les amb els més petits de casa i alhora, aporten un bri d'esperança a totes aquelles famílies que en aquests moments tenen algun dels seus membres lluitant contra aquest mal.

No hi ha dubte que en moments difícils, els pares poden trobar complicat explicar als fills una malaltia i aquest conte els pot servir com una eina per apropar-se a ells, explicar-los el que està passant i el que passarà en els propers mesos. El relat està escrit des del punt de vista infantil, amb sensibilitat i optimisme, i exposa les situacions difícils d’una manera delicada i dolça, fàcils d’entendre per als nens i també per als adults.

Si voleu regalar una història amb l'autèntic esperit del Nadal, aquí la teniu, us emocionarà, molt bones festes a tots!!

Sílvia Cantos

dimecres, 12 de desembre del 2012

Ressenya L'arbre vell

Títol: L'arbre vell
Autor: Ruth Brown
Il·lustrador: Ruth Brown
Traductor: Maria Lucchetti
Edició: Joventut, 2012
Pàgines: 32
ISBN: 9788426136299
Edat: a partir de 5 anys
Nota: ♥♥♥♥


A l’Arbre Vell una família de conills, un teixó, uns esquirols, un picot, un mussol, uns periquitos, unes garses i un corb conviuen amb les mateixes desavinences que qualsevol comunitat de veïns. Però un dia apareix una gran X pintada en el Vell Arbre. Què significa aquesta gran X? La Coloma Missatgera no n’està segura, però el Capità Corb sí que ho sap. Talaran l'arbre! Aconseguiran treballar tots els animals units per a salvar la seva llar?

En aquest cas concret, l'arbre vell ens ofereix la possibilitat de treballar la defensa del medi ambient, resalta la importància dels boscos deixant al descobert la gran varietat de vida animal que pot trobar-se en un sol arbre i alhora també ens mostra el gran avantatge del treball en equip, la importància de la solidaritat i la cooperació per aconseguir un mateix objectiu.

A més tot plegat ho fa mitjançant una dolça història farcida de precioses il·lustracions que la britànica Ruth Brown treballa amb un estil pictòric amb aires retro que esdevenen un excel·lent complement a la història, per tot plegat us recomano aquesta bonica faula.

Sílvia Cantos

dilluns, 10 de desembre del 2012

Ressenya Trilogia El Prodigi


Títol: El Prodigi – L'Enginy – El Talent
Autor:
Gerard Guix
Edició:
Estrella Polar, 2012
Pàgines:
416
ISBN: 9788499329765
Edat: a partir de 14 anys
Nota:
♥♥♥♥♥

La trilogia va començar amb una incògnita «Qui, o què, és l'Axel?» qüestió que se'ns desvetlla (en part) al llarg del primer títol, on el Gerard ens explica que es diu Axel perquè als seus pares els agradava Guns’n’roses i aquest era el nom del líder. Es diu Axel, però es podria haver dit Odin, per l'oncle de Suècia que mai ha vist, però que cada any li envia un regal d'aniversari. L'Odin és un personatge misteriós i inversemblant, i curiosament l'Axel el coneix just quan el seu cos adolescent comença a patir uns canvis angoixants que l'omplen de dubtes. I és que l'Axel encara no sap que li espera un combat molt dur ni que d’aquí uns anys els llibres parlaran d’ell, el Prodigi, perquè està a punt de canviar el curs de la història. Sens dubte un final que ens deixava amb el cor encongit esperant com acabaria tot plegat, però el cert és que l'autor es reservava una col·lecció sencera d'asos a la màniga que ens farien saltar d'un bàndol a l'altre i provocarien canvis d'opinions i sorpreses constants.

Amb L'Enginy la història fa un gir de 180 graus prenent un nou significat, fixeu-vos sinó el que apunta la sinopsi: El sol ha començat a treure el cap tímidament. Tota la ciutat està tenyida de color taronja i és preciosa tot i el fum que encara l’envolta després de l’atac d’aquesta nit. Com que no sóc un vampir, quan els rajos del sol impactin sobre la meva pell no em passarà absolutament res. Ni me n’adonaré. No són prou potents per desfer tot el gel que porto a dins. No sóc un vampir, desgraciadament. Sóc una cosa molt pitjor». I és que sempre s'ha dit que totes les històries tenen dues versions. Hem escoltat l’Axel, ara és el torn de l’Odin i us garanteixo que la cosa canvia molt respecte a El Prodigi!

Si amb el segon volum en Gerard mostrava els asos que amagava, amb «El Talent» desplega tot un joc de matisos i noves revelacions que deixen al lector astorat, impressionat o senzillament al·lucinat. A Barcelona, la guerra continua. Ni l'enginy ni el prodigi no la podran guanyar. Caldrà alguna cosa més.

«Han passat massa hores des que tots els habitants de la Terra han perdut la consciència en aquest son glaçat, i sembla que, com més temps passi, menys possibilitats hi ha que sobrevisqui ningú. Ni humà, ni animal. Només els vegetals semblen impunes a aquest son letal. No hi ha esperança en cap racó del globus. Tots els éssers semblen adormits en aquest estrany coma que s’ha apoderat de tot el planeta. Només hi ha vida, i una mica d’esperança, a l’epicentre de la setena extinció massiva. A Barcelona, la ciutat on en aquests moments s’està lliurant la batalla del Ragnarök».

Perdoneu que m'hagi estès tant amb la presentació, però penso que aquesta trilogia s'ho val, he llegit molt però m'atreviria a dir que aquesta és una de les millors sagues de ficció dirigides al públic juvenil que han caigut a les meves mans, però el que celebro per damunt de tot, és que l'autor ha sabut fer créixer els seus lectors, si bé el primer títol el recomanaries a nois i noies a partir de dotze anys, a l'Enginy ja veus un nivell de lectura lleugerament més complex alhora que el to que pren la història es torna veritablement molt fosc i que juga constantment amb el flaixbac, però et sorprens, trobant-te els lectors de 12 i 11 anys que han devorat el segon títol talment com si d'en Nixae es tractés, i no han tingut cap mena de problema a l'hora de seguir el fil, hi ha raó evident d'aquest fet, en Gerard ha enganxat els lectors, els ha atrapat dins una teranyina d'emocions i sorpreses constants que gaudiran d'allò més un cop s'endinsin en la resolució d'aquesta trilogia, posant finalment noms i història als diferents personatges que hem anat coneixent, personatges que en ocasions, havien aparegut subtilment en els anteriors llibres i amb «El Talent» han passat a tenir una nova dimensió que els engrandeix davant la mirada del lector.

Ara bé, que ningú caigui en l'error de creure que aquesta és una trilogia dirigida únicament als joves que juga amb tòpics i personatges típics, res més lluny de la realitat, la història del Prodigi està farcida de detalls curosament documentats, esdevenint una passejada per la història d'Europa fent parada a Roma, París, Londres, Berlín i naturalment, Barcelona, que podríem considerar un protagonista més de la saga, trobarem magníficament descrits emplaçaments, monuments, estils de vida i fins i tot, personatges històrics. I molt més que això, a «El Talent» toparem amb una magnífica dissertació sobre l'art contemporani a Barcelona amb una proposta força curiosa d'un possible nou ús...

Una altra cosa que us sorprendrà, si més no amb mi ho va aconseguir, és descobrir una nova dimensió d'alguns nombres: 22, 666, 12... aquesta història n'està plena, nombres que tenen significats que van molt més enllà del simple apunt numèric i no podem obviar la música, una història apocalíptica com aquesta no podria haver trobat un acompanyant millor que Wagner i la seva imprescindible «Cavalcada de les Valquíries» que aporta molt més que una sublim banda sonora a la història.

I no em resta més que insistir a recomanar-vos aquesta magnífica trilogia d'el Prodigi, una història fantàsticament ben construïda que s'ha ficat a la butxaca un munt de joves lectors (d'edat i esperit), que sense deixar de ser una obra de ficció de zombis i homes llop, amaga múltiples històries paral·leles que creixen i s'encreuen enriquint-la exponencialment i que, malgrat pugui sorprendre a algú farà pensar, fixeu-vos sinó en aquesta reflexió que fa “la por del desconegut ens empeny al racisme”, ja ho sabeu doncs, per aquestes festes una lectura molt recomanable per joves i adults que us farà gaudir, us deixo amb el booktràiler que han preparat amb el qual podreu completar la idea que us n'heu pogut fer a través d'aquesta sincera ressenya i qui sap si el més sorprenent encara ha d'arribar...


Sílvia Cantos

dimecres, 5 de desembre del 2012

Ressenya Así te quiero mamá


Títol: Así te quiero mamá
Autor: Gabriela Keselman
Il·lustrador: Lucía Serrano
Edició: SM, 2012
Pàgines: 40
ISBN: 9788467554670
Edat: a partir de 5 anys
Nota: ♥♥♥♥♥

El llibre que us presento avui és «Así te quiero mamá», un àlbum il·lustrat els dibuixos i les frases curtes del qual, reflecteixen com una mare comprèn, consola, aplaudeix, escolta, impulsa, salva i acompanya al seu fill sempre. Passi el que passi, és la persona que es troba més a prop de l’infant, en qualsevol moment i situació. Gabriela Keselman ha construït una sèrie de situacions quotidianes en les que qualsevol mare s’hi veurà reflectida i a més, ho fa amb un divertit toc humorístic i alhora entranyable que dibuixarà un somriure als seus llavis mentre vagi llegint aquesta història.

Gabriela Keselman és una autora de reconegut prestigi internacional, durant 11 anys va ser redactora i cap de secció de la revista “Ser Padres Hoy” on també publicava ressenyes de llibres i articles sobre literatura infantil i juvenil. Té en el seu haver al voltant de 50 títols publicats, dos dels quals han estat adaptats al teatre per la Companyia Fantasía en Negro de Burgos. Ha rebut importants premis, junt amb l’il·lustrador català Pep Montserrat, i també junt amb la il·lustradora italiana Claudia Ranucci.
No  vull deixar de comentar el magnífic treball de Lucía Serrano, col·laboradora habitual en les revistes infantils «El Tatano» i «Cavall Fort». Ha participat en diverses exposicions col·lectives d’il·lustradors, va formar part de l’equip d’il·lustradors del Projecte «Humanicem els Hospitals» de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. El seu treball ha rebut múltiples reconeixements, l’últim el Junceda aquest mateix 2012. En aquest àlbum ha sabut jugar amb un doble estil, que conjuga perfectament amb el doble sentit de cadascuna de les frases (la interpretació de la mare i del fill) aconseguint un resultat molt atractiu visualment que capta l’interès dels infants immediatament.

Us recomano de tot cor aquest títol i us proposo que el tingueu molt en compte si es dóna el cas que heu de fer un regal a una mare, estic convençuda que li encantarà i aquí us en deixo una mostra per si hi voleu fer una ullada abans.

Sílvia Cantos

dimarts, 4 de desembre del 2012

Ressenya El pintor del sombrero de malvas


Títol: El pintor del sombrero de malvas
Autor: Marcos Calveiro
Edició: Edelvives, 2010
Pàgines: 187
ISBN: 9788426375285
Edat: A partir de 13 anys
Premi Lazarillo 2009
Nota: ♥♥♥♥♥

A l’estiu de 1890 un adolescent parisenc  passa una temporada a Auvers-sur-Oise amb una germana de la seva mare. Allà coneixerà un pintor acabat d’arribar que sembla beure’s la vida amb cada pinzellada. Aviat es faran inseparables. Al seu costat, lluitarà contra els convencionalismes provincians, descobrirà la fugacitat de l’amor  i s’enfrontarà a la mort per primera vegada.

Heus aquí un doble plaer per als sentits, una novel·la inspirada en la vida i obra del genial pintor Vincent Van Gogh. Merescudíssima guanyadora del premi Lazarillo 2009, «El pintor del sombrero de malvas» és una oda a les pintures de l’artista holandès, un llibre que hauria de ser referència per totes aquelles persones que vulguin estudiar el pintor dels Gira sols. És una evidència indiscutible que Marcos Calveiro s’ha empapat de la biografia del pintor, no en va llegir aquestes pàgines és com passejar-se per una galeria d’art curulla d’obres de l’holandès més emblemàtic de tots els temps.

Pàgina a pàgina la història es construeix, en molts casos a partir de quadres, un dels moments claus de la història es narra en base a la pintura «Camps de blat amb corbs», on els estudiosos han atribuït la presència de corbs com una mena de premonició de la mort de Van Gogh, l’autor trasllada aquesta mateixa idea al llibre, com una ombra fosca penjant sobre els caps dels protagonistes. Mentre que una altra obra memorable com és «La nit estrellada» és constantment referenciada.

La història presenta el caràcter emboirat de Van Gogh, temible consumidor d’absenta, l’especial relació que va mantenir sempre amb el seu germà Theo, la seva vessant religiosa o la gran admiració que professava per Millet. Així mateix en les seves pàgines trobem novel·lats fets verídics com ara la seva estança a la pensió Ravoux, la coneixença amb el doctor Gachet i la seva frenètica activitat artística durant els darrers mesos de la seva vida.  Fins i tot, jo diria que li fa un homenatge incloent les darreres paraules que va pronunciar «La tristesse durera toujours» (la tristesa durarà sempre).

Una obra dotada amb una sensibilitat exquisida, que constitueix una lectura agradable, i de ser possible, realitzada entre camps de blat sota la brisa del càlid sol, per submergir-se en l’espiral que esdevé l’estada a Auvers del jove protagonista de la mà de Vincent Van Gogh.

Sílvia Cantos